Beyoncé, més valenta que Rajoy

¿Heu vist imatges de la roda de premsa prèvia a la Super Bowl a què es va sotmetre Beyoncé? ¿Heu vist la massa (possiblement enfurismada) de periodistes davant de la qual va confessar que havia fet playback en la presa de possessió d'Obama? Queda clar que aquesta cantant de música lleugera -dit amb el vocabulari que té pinta d'utilitzar el president espanyol- és més valenta que Rajoy. En un país com els Estats Units, obsessionat amb la veritat formal encara que no tingui res a veure amb la veritat de fons, aquesta noia va sortir i va dir: "Sí, he fet playback ", i en va defensar els motius. Dies després Rajoy es posava davant dels dirigents del seu partit, enviava els periodistes a la cambra del costat i ho negava tot. Cap pregunta, zero risc. Ni veritat formal ni de cap tipus. Opacitat per respondre a opacitat. Als periodistes ens va caure un bon ruixat des de les xarxes: "Això ho fan perquè vosaltres els ho permeteu". Doncs miri, sí, és veritat. El problema és que no és tan fàcil canviar aquestes coses: qui és el guapo que diu primer que ningú que renuncia a les declaracions més buscades del dia, encara que siguin (o puguin ser) mentida? Encara no ens hem deslliurat dels vells mecanismes de control i ningú diu que sigui fàcil. Però jo sí que dic que ja no és tan difícil. Quan tot trontolla, cada dia que passa surt menys a compte ser obedient, mesell, conformista. I a la premsa ja no tan sols no li surt a compte, sinó que li pot sortir car. Les empreses periodístiques i els periodistes cada dia poden refiar-se menys de l' establishment i de les fonts de sempre, i cada dia més hauran de fer el que els demani la gent, els lectors. Ja s'està fent, amb el motor de les xarxes que fan camí sense demanar permís i ens empenyen a una fugida endavant caòtica però que, almenys, no és cap enrere. No ens podem permetre que Twitter hi faci més que nosaltres.