ACTE

Manuel Valls o com rodar de Matignon a la plaça Sant Jaume

L’ex primer ministre francès recull un premi de SCC

El dia de Sant Jordi més estrany de les últimes dècades -sense Govern, amb presos polítics, amb exiliats- s’acaba amb un acte de Societat Civil Catalana (SCC) que servirà de míting d’un ex primer ministre de França com a futur alcaldable de Ciutadans a Barcelona. Tant el presentador de la cerimònia, el periodista Albert Castillón, com el president de l’entitat, José Rosiñol, agraeixen al govern espanyol -representat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el delegat Enric Millo- que hagi fet “tornar la normalitat a Catalunya”.

Tot s’esdevé a la Llotja de Mar per al lliurament del primer Premi Seny, instituït per SCC. Els guardonats són Antonio Tajani, president del Parlament Europeu -i dirigent del Partit Popular Europeu- i Manuel Valls. Tan bon punt arribes descobreixes dues coses: Tajani no ve a recollir el premi i Valls, que divendres va llançar la bomba informativa que Cs li ha demanat que sigui el seu cap de llista per Barcelona, xerra amb un grupet en el qual hi ha Albert Boadella, apartat de la pinya de Ciutadans on hi ha Carina Mejías, la candidata que ell destronarà. Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa donen escalf a la dona que està a punt de perdre el cartell electoral.

Després d’una estona guardant distàncies, de sobte els de Cs travessen la sala i van cap a Valls -que s’ha entretingut amb l’expresident de SCC Josep Ramon Bosch i el mòbil després de deixar Boadella- com si l’acabessin de veure. Somriures, petons, càmeres. Carina Mejías saluda Manuel Valls amb un somriure obligatori. Les càmeres embogeixen.

Instants després entra Sáenz de Santamaría. Tindrà un paper discret, només presencial, i Tajani ni tan sols s’ha molestat a enviar un vídeo per a l’ocasió: hauran de passar un refregit del dia que va recollir el Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia a la Unió Europea per poder-li sentir la veu.

De manera que tot el protagonisme queda per a Valls. Serà l’únic que parlarà en català -tret d’un parell de frases de Castillón- i dedicarà el seu discurs a reivindicar la seva catalanitat i, sobretot, la seva condició de barceloní, la ciutat on va néixer. Recorda davant les 13 càmeres que ha atret que és nascut a Horta, que és culer, que “sempre” ha parlat català a casa i que fins i tot somia en aquesta llengua. Per tot això es veu amb cor de defensar, passant-ho pels “valors del republicanisme francès”, que “el patriotisme, l’amor per la teva ciutat, la teva regió i el teu país és compatible amb l’amor per Europa”. El que no hi té cabuda és el “nacionalisme estret”. “El nacionalisme estret és guerra, i trencar els estats nació que van crear la UE és trencar Europa”, adverteix.

Per això garanteix -no se sap si a SCC o a Cs- que poden “comptar” amb ell. I ho remata amb un pre- anunci descarat: “Com que sé que hi ha molta expectativa, deixo una dita catalana molt maca per a la meditació general: roda el món i torna al Born. I això és el que m’ha passat a mi”. O sigui, Carina Mejías, que ja ho saps.

Etiquetes