Barbie, ja no t'estimo
El company sentimental de la nina més famosa del món, el carismàtic Sr. Ken, anunciava fa un temps a les pantalles de televisió de tot el món que donava per acabat l'amor que l'unia a Barbie des de feia tants anys. La implicació de la nineta dels seus ulls amb la desforestació dels boscos a Indonèsia l'havia destrempat. La campanya la va engegar Greenpeace per denunciar que les capses amb què l'empresa Mattel embalava la rica i guapa model de cabells rossos provenien d'Asia Pulp & Paper, una papereria internacionalment coneguda per ser la responsable d'una ferotge destrucció forestal.
Els eco logistes passen sovint per uns romàntics empipadors a qui és millor no prendre gaire seriosament, no fos cas que ens tiressin per terra el tinglado en el qual es fonamenta l'economia mundial, però el problema és que vivim en una societat que té posats els fonaments en un creixement desmesurat i irreflexiu que és impossible de mantenir. Hem inventat un món fet a la mida de les nostres necessitats sense tenir present que la Terra té uns límits físics i una capacitat de generar energia alta però no il·limitada. La crisi és la conseqüència d'una forma errònia de pensar el món, d'inventar-se'l a les palpentes. Els nostres fills juguen amb nines embolicades amb els arbres que els seus néts enyoraran quan hagin d'anar a pescar els peixos al desert. I què? Nosaltres continuem demanant a la Terra que se'ns adapti. Qui ho diu que hagi de ser a la inversa? Els pesats dels ecologistes i el tòtil del ninot Ken posat en boca seva, ves per on. Que un ninot estúpid hagi de donar les raons del planeta perquè algú se l'escolti és trist, però deixa'm dir-te, Ken, que ets el meu ídol des d'ara i per sempre, perquè essent tan rematadament frívol demostres tenir encara dos dits de front sota la perruca. Tranquil, l'amor veritable el trobaràs en alguna nina menys embolicada, segur.
