Vaixells, salses, vi i sarcòfags sota el mar

Les costes catalanes i balears són plenes de vaixells enfonsats i de moltes coses més: pintes neolítiques, plats i olles ibèriques, sarcòfags, salses de luxe... Però ¿què ens expliquen del nostre passat totes aquestes troballes? ¿Quins són els reptes actuals de l’arqueologia subaquàtica? Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua (Angle Editorial), de Geòrgia Costa i Gemma Sebares, intenta respondre a aquestes preguntes i repassa els grans descobriments subaquàtics: des del poblat neolític de la Draga, a Banyoles, fins al Ciudad de Barcelona, torpedinat el 30 de maig del 1937, a tan sols 400 metres de la platja de Malgrat de Mar.

El Ciudad de Barcelona, que anava ple de brigadistes internacionals, es va enfonsar en tan sols tres minuts. Del vaixell, víctima d’un atac franquista, pràcticament no en queda cap rastre. El van anar desballestant de mica en mica diverses companyies mitjançant adjudicacions públiques (bastant dubtoses, segons les autores) fins als anys setanta. “El cas del Ciudad de Barcelona és una pena, no es coneix prou el desastre ni totes les persones que hi van morir ofegades... Es va espoliar pràcticament tot el vaixell”, explica Sebares.

En canvi, una embarcació que es va enfonsar molts segles abans, cap al segle I dC, es conserva pràcticament intacta. Es tracta d’un gran mercant romà, conegut com a Bou Ferrer, que el mar va engolir a uns mil metres de la Vila Joiosa (Marina Baixa). És un dels pocs jaciments subaquàtics que es poden visitar. El vaixell es va descobrir el 1999 i les àmfores que duia se les van emportar els espoliadors, però es van conservar caps de corda, politges, teles, cistelles i, fins i tot, un recipient que guardava una clau. “El Bou Ferrer ha ajudat a conèixer les tècniques constructives de l’època i a reconstruir, fins i tot, l’itinerari que va fer en la seva última travessia”, explica Sebares. La nau, d’uns trenta metres d’eslora, va partir del port de Cadis, va començar a enfilar l’estret de Gibraltar i es va dirigir a les illes Balears. Havia de passar entre Còrsega i Sardenya i el seu destí final havia de ser Roma, però no hi va arribar mai. Portava unes 2.500 àmfores carregades amb gàrum, la salsa gurmet dels romans.

Algunes troballes, a prop del Port de la Selva, han permès saber com navegaven els ibers i les tècniques que utilitzaven. El Cap del Vol és una embarcació que conservava vaixella, àmfores, jocs i una moneda ibèrica amb un genet a cavall. Altres jaciments són un trencaclosques que, malgrat els anys i la recerca que s’ha fet sota l’aigua, no han quedat del tot resolts. El 28 de juliol del 1948 es va trobar un sarcòfag a la costa de la Móra, a Tarragona. No va ser fàcil treure’l de l’aigua: pesa 3.160 quilos, i actualment es pot veure al Museu d’Història de la ciutat. Segurament és del segle III dC, i conserva pràcticament intacta la tràgica història d’Hipòlit esculpida a les seves parets. “No s’ha trobat mai la tapa del sarcòfag ni el vaixell que podria haver-lo transportat. Només aquesta peça. No sabem què va passar”, diu Costa.

El Deltebre I és un altre vaixell de l’armada britànica enfonsat que ha aportat informació sobre un dels episodis més sagnants de la Guerra de Francès: el setge i la destrucció de la ciutat de Tarragona. Van ser 56 dies de setge. El 28 de juny del 1811 els francesos entraven a la ciutat. De les gairebé 2.000 persones que hi havia en van sobreviure unes 300. Aquest vaixell de guerra es va descobrir el 2008 a prop de l’illa de Buda. Conservava un canó de bronze, munició, fusells i el timó més ben preservat de la Mediterrània. Tot sense oblidar objectes personals ben curiosos, com una talla de fusta de forma humana amb un fal·lus articulat o una ampolla de vi fondellol d’Alacant.

La fascinació per les troballes que amaga el mar ve de lluny. Les autores recorden que al segle XV el cardenal Prospero Colonna ja va ordenar rastrejar el llac de Nemi per confirmar si era certa la llegenda que l’emperador Cal·lígula havia construït palaus flotants: l’excavació es va allargar ben bé 500 anys. És segurament la primer excavació subaquàtica de la història i la que ha durat més temps. L’arqueologia subaquàtica a Catalunya, tot i que ha avançat molt els últims anys, encara té alguns reptes: “Hi ha hagut molta espoliació, sota l’aigua, més que no pas als jaciments terrestres. Encara és una amenaça, sobretot a les illes Balears”, assenyala Sebares. Sense anar més lluny, fa una setmana un veí va trobar un vaixell d’època romana a tres metres sota l’aigua a la platja de Palma. Un altre repte és “divulgar millor les troballes”, afirma Costa.