Misc 01/08/2019

El passat romà de la casa que llogava mules al Born

Troben restes òssies humanes i ceràmica de l’època de Bàrcino al subsol d’un edifici del jaciment del barri de la Ribera, un espai arrasat durant la Guerra de Successió per les tropes borbòniques

3 min

Part de l’equip d’arqueòlegs al jaciment del Born on cada estiu es fa una campanya d’excavació arqueològica. CÈLIA ATSET

Les restes dels carrers i els edificis on es barrejaven grans senyors, famílies humils i mariners que entraven i sortien de les cases de joc, al Born d’abans del 1714, són ben visibles. Però el subsol amaga molts més capítols que van emergint amb les diferents excavacions arqueològiques que s’hi fan des de l’estiu del 2016. L’última investigació, a la casa Santmartí, dedicada al lloguer de mules per al transport, demostra que la presència romana en aquest suburbi marítim de Bàrcino era més important del que es pensava fins ara. Fa uns 2.000 anys, quan l’emperador Octavi August va fundar Bàrcino, el mar era a tocar del Born. Però potser en aquest suburbi marítim no només hi havia sorra. “Al rebliment que es va utilitzar per fer la casa Santmartí, hi hem trobat molts ossets humans i ceràmica de l’època romana. Per tant, podem pensar que la necròpolis romana era molt més extensa i potser hi havia una ocupació anterior”, assegura l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. “Quan es construïen cases no s’anava a buscar material gaire lluny; aquestes restes de material romà havien de ser a prop”, afegeix el responsable de les excavacions del Born, Toni Fernández. Ni Fernández ni Miró, amb tot, s’arrisquen a afirmar si tot plegat vol dir que al Born ja hi havia edificacions en època romana. Asseguren que a l’octubre continuaran excavant a la recerca de noves pistes.

Una necròpolis més gran

S’han trobat diferents enterraments que demostren que la necròpolis romana, al suburbi marítim, era força gran. Hi havia tombes d’entre els segles III i V a les Drassanes, sota l’edifici del govern militar, a la plaça Joaquim Xirau, al carrer Ample, al carrer Argenteria, a Santa Maria del Mar, al passeig del Born, al carrer Montcada, a l’avinguda Catedral i a l’avinguda Cambó, al carrer Carders, a Sant Cugat del Rec i a la plaça Comercial. Però fins ara tan sols s’ha localitzat un enterrament romà a l’interior de l’antic mercat. Se sap també que hi ha una altra necròpolis, sobre la romana, amb enterraments musulmans: sota la plaça Comercial, l’any 1991 es van trobar les restes de disset persones musulmanes. El 2001 es va trobar un nen també enterrat sota el jaciment del Born, i el 2013 un altre infant al carrer Fusina. Les anàlisis de carboni 14 van demostrar que eren del segle XI i XII i amb tota probabilitat és que fossin esclaus domèstics.

La casa de Pere Santmartí és a tocar del rec Comtal, la plaça del Bornet i el pla d’en Llull. Va ser objecte de moltes reformes, no només interiors sinó també exteriors. Segons explica Albert García Espuche en la seva extensa bibliografia sobre el Born, Santmartí l’havia comprat el 1681 per 700 lliures catalanes i hi vivia amb la seva dona, dos fills, una criada i un mosso. Però la casa va ser construïda sobre una pavimentació molt anterior, que data del segle XIV, i hi va haver, segons Miró, “una petita revolució urbanística”. Es va destruir el mur de la façana per reubicar la casa i es va desviar més cap al nord per construir el pont de la carnisseria. Després de l’estiu, el Born continuarà donant més notícies.