La indignació de les joguines

La nova generació de joguines pretén la igualtat i una societat que no discrimini

Aquests dies s’ha fet viral el vídeo 'La revolució de les joguines', una protesta singular i atrevida de les famílies i l’escola Fructuós Gelabert per reivindicar jocs i joguines lliures de sexisme. En el vídeo apareixen les joguines parlant en primera persona, reivindicant el seu dret a jugar amb les nenes i els nens sense diferències. És senzillament genial. Un missatge clar i directe. Sabem de sobra que jugar és fonamental per al desenvolupament integral dels infants i que els jocs i les joguines són eines que ens porten a aprendre, a imaginar, que influeixen en la forma de socialitzar-nos i, naturalment, en la configuració de les identitats. Ara bé, quan les joguines reclamen igualtat i llibertat deu ser perquè estan ben fartes de respondre a uns cànons estereotipats a través dels quals només poden jugar amb un sexe o un altre. La seva reivindicació no és cap tonteria, perquè aquesta situació no només limita les potencialitats i la llibertat de descobrir i d’experimentar de les nenes i dels nens, sinó també, i sobretot, perquè reforça les actituds i els comportaments que sostenen una societat que continua sent força sexista. I com bé sabeu, la nova generació de joguines pretén la igualtat i una societat que no discrimini.  

I què podem fer per ajudar-les? Unes dates tan especials com aquestes són una gran oportunitat per contribuir amb la seva causa, proposant-nos algunes fites com a famílies i professionals de l’educació: nines, cotxes, cuinetes, construccions, pilotes, jocs d’experiments... En definitiva, diversitat de joguines, perquè nenes i nens, des de ben petits, puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats i puguin créixer en llibertat. Apostem pels jocs cooperatius i els jocs de cura per afavorir les relacions basades en els valors del respecte, l’empatia, l’amabilitat, el compartir, la solidaritat. Compartim moments per reflexionar, qüestionar i estimular el pensament crític enfront dels missatges publicitaris i la societat del consum. Sens dubte són petits gestos, però molt significatius per ampliar la mirada. I a propòsit d’ampliar la mirada, tant de bo fabricants, publicistes, botigues... també pugin a aquest carro, ni que sigui com a estratègia comercial innovadora (esclar que jo voldria pensar que és per ètica i convenciment), perquè, no ens enganyem, tenen un paper determinant en tot aquest joc. Tant de bo deixin d’assignar el color rosa i el color blau per indicar si aquest o aquell altre joguet és per a nens o per a nenes. A més a més d’antiquat i retrògrada, és molt avorrit. Hi ha molts colors. Tant de bo les botigues superin aquesta mania de segregar les joguines per sexes, llargs passadissos roses o blaus. Que ens ajudin a trencar estereotips i muntin campanyes de publicitat amb imatges on les noies s’ho passen d’allò més bé jugant a ser superheroïnes, on noies i nois, indiferentment, planxen o fan collarets i braçalets... I si s'hi veuen amb cor, a la secció de disfresses que vesteixin algun maniquí noi amb una corona de princesa. Per què no?