PILOT VERMELL

L'agenda

Cada any, per aquesta època, em compro una agenda de paper Moleskine negra, petita, perfecta per portar al bolso en el dia a dia, d'aquelles que tenen una goma en un lateral perquè no es vagin obrint cada dos per tres. Sempre busco el mateix model, no sé si per superstició, per mandra o per por a equivocar-me. De la que porto ja en conec les limitacions, els inconvenients i els avantatges i em fa sentir tranquil·la continuar així.

Però aquesta és la part fàcil de tot plegat. Perquè el que em sorprèn any rere any és la sensació contradictòria que em provoca el moment en què, comprant aquesta agenda, alguna cosa dins meu confia cegament que viuré un any més i que aniré passant pàgina rere pàgina fins a tornar a arribar al 31 de desembre, però alhora i durant un instant, em fa por no aconseguir-ho. L'emoció de tenir-la a les mans i fullejar les pagines idèntiques i buides em fa sentir feliç i excitada, però també al caire del precipici. Pensar amb què s'ompliran les línies de cada dia, mirar en quin dia cau el meu aniversari i sense adonar-me'n imaginar com serà la festa que faré; sentir el vertigen de tot el que pot passar i malgrat tot ser conscient que no puc preveure la majoria de coses que acabaran escrites en aquesta petita agenda negra.

Per a aquells a qui com jo els agrada apuntar les coses que han de fer cada dia, l'agenda es converteix en una mena d'àlbum de records, de neguits i d'alegries quotidianes que acaben fent un retrat tant o més autèntic que les fotografies. L'agenda, a banda de somriures i bons moments, també inclou visites amb el metge, reunions que ho prometien tot i acaben en res i cites que semblava que sí però al final no. Per això és tan important fer un cop d'ull a l'agenda que abandonarem en pocs dies: per entendre qui som, què hem fet i com hem arribat fins aquí.