Sortides i entrades

Fa uns quants dies sortia del teatre i un amic amb qui vam coincidir em va dir: "Mira, estic content d'haver vingut, perquè n'he sortit millor del que hi he entrat". Jo vaig assentir i li vaig dir que coincidia plenament amb ell; l'obra ens havia deixat molt bon gust de boca, ens havia fet riure i pel mateix preu ens regalava un pòsit de bon rotllo que duraria, com a mínim, fins a l'hora d'anar a dormir.

De camí cap a casa vaig estar pensant en la frase que havia dit el meu amic: "...sortir-ne millor del que hi has entrat". I just abans que la son em guanyés la batalla nocturna em vaig adonar que, amb aquelles senzilles paraules, el meu amic havia arribat al moll de l'os. Penseu-ho bé: a la vida tot és qüestió de sortir-ne millor del que hi hem entrat, sigui quina sigui la cosa o la situació de què estem parlant. Des d'un restaurant fins a un quiròfan, passant per un llibre i acabant amb un concert, tots sempre desitgem sortir-ne millor del que hi hem entrat. I ens passa el mateix qualsevol dia quan entrem a la feina, una tarda quan decidim fer un cafè amb una amiga o una nit just abans d'endinsar-nos en aquella esperada cita romàntica. Tots hi anem amb la secreta esperança que quan s'acabi en sortirem amb més alegria, amb més calma o de més bon humor, perquè, si això no passa, la decepció es cola per tot arreu i inunda les nostres expectatives.

Seria absurd no reconèixer que durant una vida ens tocarà sovint entrar en llocs dels quals sortirem pitjor, llocs que ens pensàvem que ens transformarien el rictus i ens farien somriure i en canvi només ens trastoquen l'ànima. Però és igualment cert que, en la mesura que puguem, si apliquem aquesta màxima, la de només entrar a llocs d'on creiem que sortirem millor, és probable que al final acabem sortint de la vida una mica millor del que hi vam entrar.