ENTREVISTA

Ana Bernal-Triviño: “Amb el feminisme hi guanyem tots: dones i homes”

El masclisme vol debilitar com sigui la força de l’actual moviment feminista. Bernal-Triviño, periodista i professora de la UOC radiografia aquesta batalla en el seu últim llibre, en què desmunta falsedats i defensa els drets de les dones

La seva és una veu lúcida, rigorosa i informada que des d’una perspectiva feminista analitza la societat actual. En el seu últim llibre, No manipuléis el feminismo (Espasa), desmunta 50 falsos rumors masclistes que circulen amb l’únic objectiu d’atacar el feminisme i les feministes.

En el llibre desmuntes 50 mentides molt populars. ¿Hi ha tota una maquinària engegada contra el feminisme?

Sí, i tant. Quan el moviment feminista s’uneix hi ha sempre una reacció patriarcal molt forta. El masclisme sempre ha existit, però fins fa poc hi havia un cert consens que era una cosa negativa, que ens perjudicava a tots i que s’havia de combatre. Ara, en canvi, hi ha un missatge continu i creixent que presenta els homes com a víctimes i canvia el relat. És un missatge que va calant i que acaba atraient molt homes masclistes que no saben que ho són.

¿Hi ha masclistes que no saben que ho són?

Molts homes tenen aquesta visió de la vida perquè l’han après, l’han assimilat i es pensen que és així. Ve de la seva cultura i el seu aprenentatge. Sí que ho saben, que són masclistes, però no ho volen reconèixer. I d’aquí neix una de les altres grans mentides, aquella que diu: “Jo no soc ni masclista ni feminista”. El feminisme és la defensa dels drets humans de les dones, no és cap invent.

Ara hi ha tendència a vendre el feminisme liberal com a bo i la resta com a dolent.

Al masclisme li interessa molt dividir el feminisme. Hi ha tota una articulació per vendre un feminisme dolent i un feminisme bo, un d’acceptable i un de radical. La seva estratègia és dividir les dones, i això s’intenta des de la política, perquè el feminisme també s’articula a través de decisions polítiques. Això del feminisme liberal va ser un recurs desesperat de Ciutadans en l’última campanya, quan van veure que el feminisme era molt fort i no volien perdre l’oportunitat. Però si tirem d’hemeroteca veurem que Ciutadans no ha estat mai un partit que hagi defensat els drets de les dones de manera expressa.

Aquest exercici de tirar d’hemeroteca per comprovar els fets no el fa tothom, i així s’alimenten els falsos rumors.

Cal més informació, més pedagogia i informar millor per combatre els falsos rumors. Jo crec que els mitjans de comunicació, durant molt de temps, han cobert malament els temes relacionats amb els drets de les dones, com la violència masclista, i quan informes malament la societat acaba mal informada. I llavors quan han de votar no saben a qui votar. D’altra banda, també cal memòria històrica, sobretot femenina, perquè en la nostra educació hi ha un gran buit de dones. Ara cal situar les dones, normalitzar el seu discurs, parlar de l’alliberament femení i del respecte als drets humans. Però molta gent no ho fa. És més fàcil creure’s un missatge de WhatsApp i reenviar-lo.

De tots els falsos rumors que analitzes i desmuntes en el llibre, ¿n’hi ha algun que et preocupi especialment?

Em preocupen tots, però sobretot els que tenen a veure amb la justícia: els que fan creure que la violència de gènere perjudica els homes, tergiversen les dades i juguen a confondre els termes, com el de violència intrafamiliar... Això em preocupa molt, perquè havíem aconseguit que la violència masclista fos un pilar contra el qual la societat lluitava que ara està començant a trontollar. D’altra banda, també em preocupa el tema de la prostitució i els ventres de lloguer, perquè entre el liberalisme i el postmodernisme ens estan fent creure que són temes alliberadors per a les dones i no ho són.

Com podem fer marxa enrere per recuperar el consens al voltant de la violència de gènere?

Espero que Vox perdi escons a les properes eleccions, però amb la fragmentació de les esquerres no sé si passarà. Crec que els hem donat massa espai i tinc por que encara els en donarem més. La solució a tot això seria fer bona política, però no tinc clar si tenim els líders apropiats. I tampoc tinc clar si els drets humans de les dones reben prou atenció. Jo confio molt en les noves generacions feministes, que ja no toleren abusos ni injustícies.

I on queden els homes?

Els homes ens han de cedir l’espai que han ocupat de més. Durant molt de temps han tingut una situació de privilegi i han ocupat més espai del que els tocava, però ara han de renunciar-hi perquè ens toca a nosaltres. Som el 50% de la població. I encara veiem imatges, com la inauguració de l’any judicial, en què no hi ha ni una dona! El paper de l’home en la societat s’ha sobredimensionat i ara ha de tenir un paper que sigui igualitari respecte al de la dona.

El masclisme també els perjudica a ells.

La incidència màxima del masclisme la patim les dones, però amb el feminisme hi guanyem tots: dones i homes. Si l’educació fos igualitària els nens i les nenes podrien créixer sense estereotips, molt més lliures. El món seria molt millor. Això és el que busca el feminisme, no busca atacar els homes, sinó que canviïn i s’alliberin dels estereotips que per a ells també són terribles.