Un Brasil que torna a il·lusionar la seva afició

Zona mixta de l’Ernst Happel Stadion, Viena, diumenge 10 de juny, a les 20 h. Després de derrotar per 3-0 la selecció d’Àustria, en l’últim amistós del Brasil de cara al Mundial, Neymar Júnior surt a parlar amb la premsa amb un somriure que no es veia des del 25 de febrer, quan es va lesionar en un partit del París Saint-Germain contra l’Olympique de Marsella, una lesió que posava en perill la seva participació a Rússia 2018. Les preguntes segueixen un guió previsible: el gol 55 per a la seleçao (la mateixa xifra que Romário en molts menys partits), la recuperació de la lesió, el fet d’haver jugat 83 minuts… Fins que un periodista li pregunta per la possible eufòria de l’afició brasilera -amb Tite com a seleccionador, són 21 partits, amb 17 victòries, tres empats i només una derrota-. ¿Aquesta confiança excessiva no podria ser un problema?

“No s’ha de rebaixar l’eufòria de cap manera. La gent ha d’estar animada, els brasilers necessiten somiar. Perquè nosaltres estem il·lusionats. Somiar forma part de la vida”. La selecció del Brasil que debuta demà al Mundial de Rússia, contra Suïssa, a Rostov, és un equip que somia. I que fa somiar els brasilers, només quatre anys després de la derrota més terrible de la història del país més guanyador d’aquest esport. Recuperar-se d’un cop tan dur com va ser rebre set gols a casa en unes semifinals del Mundial, i fer-ho de manera tan ràpida, és un mèrit compartit, sense cap dubte. Però quan es parla del Brasil que arriba a Rússia com a favorit s’ha de parlar d’Adenor Leonardo Bacchi, Tite.

L’entrenador campió d’Amèrica i del Mundial de Clubs amb el Corinthians, el 2012, va canviar la deriva de la seleçao amb un discurs amigable que encanta als jugadors. I, esclar, amb canvis en la manera de jugar i la incorporació de Marcelo, Casemiro, Paulinho, Coutinho i Gabriel Jesus -quasi mig equip titular-. A més, ha fet de Neymar un protagonista sense el pes de ser el capità.

Amb Tite, el Brasil ha recuperat la capacitat de sorprendre, de generar perill, i ha afegit una característica que potser mai ha tingut de cara a un Mundial: la capacitat de ser una barreja d’un futbol més atrevit, típic brasiler, amb un estil europeu -de reduir espai i pressionar després d’una pilota perduda-. I, a més de tot això, el Brasil de Tite, Neymar, Gabriel Jesus i Paulinho, el Brasil de Rússia 2018, és una selecció que il·lusiona la gent. La comparació amb els dos Mundials n’és la prova: el 2010 hi havia equip, però no havia il·lusió; el 2014 hi havia il·lusió però no hi havia equip. A Rússia, finalment, Brasil torna a tenir totes dues coses. I la gent, seguint el que deia Neymar, es permet tornar a somiar.