"Aquesta Copa cal celebrar-la, eh?"
El vestidor del Barça considera que aquesta Copa és dels trofeus amb més valor
Madrid (enviat especial)El darrer jugador que va abandonar el Vicente Calderón va ser Gerard Piqué. Gairebé arrossegava els peus. De lluny, algú hauria pogut pensar que era un jugador de l'equip perdedor. Però un cop t'hi acostaves es podien veure uns ulls il·luminats. El central acabava de jugar un dels seus partits més memorables amb la samarreta del Barça i estava, bàsicament, baldat. Però feliç. "Aquesta Copa cal celebrar-la, eh?", va dir amb una rialla als periodistes.
Dins l'expedició barcelonista la sensació era que aquesta Copa tenia molt valor, més que altres. El guió del partit, amb una vermella, una lesió, un rival digne i un arbitratge horrible, va portar el Barça fins al límit. Luis Enrique estava particularment feliç. Normalment, el tècnic asturià no sol ocupar un lloc central a les celebracions, però sobre la gespa del Vicente Calderón es va deixar anar, cantant i saltant amb els aficionats. Dues hores més tard deixava l'estadi amb la mateixa samarreta que els jugadors, una amb el lema 'Rei de Copes'. Va saludar amics i coneguts amb una rialla a pocs metres d'una desfilada de criatures: els fills de Suárez, Messi i Neymar. Suárez, tan responsable fora del camp, tan diferent a dins, portava dos fills seus i també acompanyava el fill de Messi, Thiago, que volia pujar a un cotxe instal·lat darrere un gol per un patrocinador. Anava una mica coix. Era dels més preocupats, per la seva lesió, juntament amb Mascherano. Ningú va aconseguir animar l'argentí, qui se sentia culpable per la vermella que havia vist. Malgrat que Luís Enrique el va abraçar i li va dedicar paraules de suport a cau d'orella, Mascherano mai va acabar d'entrar a la festa blaugrana.
"Tal com ha anat, aquesta final és de les més dures. D'aquelles que més gaudeixes si la pots guanyar", deien dins del cos tècnic. "És un orgull viure aquesta època, formar part d'aquest equip", piulava a les xarxes Andrés Iniesta, considerat per tothom el millor del partit. "Quin partidet has fet, eh?", li deia fent broma Bartra a Iniesta quan deixava el camp per la gespa del Calderón. Al camp de l'Atlètic, els jugadors marxen per la gespa, dirigint-se a un córner, on hi ha la sortida. Aquí, amagat a la graderia, on havia saltat, hi havia Mathieu parlant per telèfon, sempre a la seva.
Després de la festa d'aquesta nit, els jugadors del Barça es canviaran de samarreta. Per posar-se aquelles de les seleccions. Els qui no juguen l'Eurocopa o la Copa Amèrica podran marxar de vacances. Luis Enrique, també, després d'una final on va aconseguir encertar en totes les decisions. Va decidir mantenir el trident sobre la gespa quan van expulsar Mascherano. Va donar galons a Rafinha un cop va caure Suárez. I l'aposta va ser guanyadora. Va ser el triomf més dolç.
Els jugadors van tornar just després del partit a Barcelona. A Madrid, molts aficionats del Barça van passar per la Cibeles, però la policia no els va deixar acostar al centre de la rotonda. La nit va ser blaugrana.