Durant tot el partit, especialment a la segona part, el col·legiat Martínez Munuera es va fer un fart d’equivocar-se, sobretot en fores de joc que no existien i que haurien pogut significar un o dos gols. Els jugadors del Màlaga, a més, van poder fer faltes amb certa llibertat. I els futbolistes del Barça van anar perdent els papers.

Coitus interruptus després d’una sèrie de resultats magnífics que havien aixecat la moral de l’equip. Els homes de Luis Enrique, des de la derrota d’Anoeta, havien canviat de pell amb una actitud diferent. Tot semblaven flors i violes, però la derrota contra el Màlaga, inesperada, estronca l’eufòria d’un equip que ahir durant tota la segona part va mostrar-se incapaç de controlar les seves emocions. Va ser un partit de dues cares, amb un Barça desafortunat durant un primer temps en què ho va fer gairebé tot bé, excepte xutar a porteria. I una segona part convertida en una olla de grills, amb nervis, crits a l’àrbitre i jugades precipitades.

El Barça fa anys que juga contra si mateix. Juga contra la seva fama, contra la imaginació d’una afició que cada dia, quan comença a rodar la pilota, espera veure meravelles. Cada ensopegada sembla un pecat capital. Al Barça, però, li podem perdonar les derrotes si van acompanyades de mala sort o d’una actuació magnífica del porter rival. Però no li podem perdonar una derrota en què els jugadors no posen la cama o no volen jugar com Déu mana. I contra el Màlaga no va ser el cas. L’actitud va ser tan bona, tant, que el més imperdonable va ser la imatge dels últims minuts, quan, en adonar-se que cauria derrotat, el Barça va passar a comportar-se com un grup de jugadors sense educació, i van caure en el parany dels malaguenys fent una sèrie de faltes en què es perdia temps. I també es tacava l’escut. Les faltes de Neymar i Jordi Alba en els últims segons van estar més a prop de les que feia no fa tant el madridista Pepe que no de la tradició blaugrana. Dels suposats valors d’un equip valent que hauria de saber guanyar i hauria de saber perdre. Ahir no tothom va saber perdre. Martínez Munuera, tan desafortunat amb els fores de joc, també va fallar quan va decidir no expulsar Neymar. No hauria passat res. Al brasiler cal defensar-lo quan rep faltes molt dures. Però per la mateixa norma, cal criticar-lo quan perd els papers. Tenir una moral diferent en funció dels colors és fer trampa.