COM UN FILÒSOF QUE ANAVA amb un llum buscant entre els homes un home, aquests dies jo busco una llum entre els llums de Nadal. Segueixo els ledsa veure si hi entenc res. Si a les estrelles s’hi veu el carro i l’Ossa Major, potser mirats d’una determinada manera aquests llumets fan siluetes, lletres, paraules o frases, o encara que siguin logos de marques de cotxe o de partits polítics. Mira per on, busco l’Estrella d’Orient.
No la veig. Aquest any a la meva ciutat es porten els óssos polars i els pingüins. Hi ha escultures d’aquesta fauna local. Hi ha corns de l’abundància fets de llumets, hi ha daus de colors i una tira de leds que va en ziga-zaga d’un cap a l’altre del passeig.
Tota aquesta contaminació lumínica, aquesta inflamació de la glàndula hipòcrita, aquest Waltdisneytronat, barat i salvatge de les festes de Cap d’Any, aquesta celebració de l’apocalipsi climàtica, què ens diu?
-Doncs a mi m’agrada, amargat -sento al meu voltant.
Però quan la persona es comporta com un nen, o és demència senil o és que alguna n’amaga. Què evitem veure, amb aquests llums encegadors? Què ens fa tanta vergonya o tanta angoixa que encenem llums que ens en desviïn la mirada? Fa mesos que avisen d’una altra crisi. ¿Per això tanta lluminària? ¿És la premonició d’un any políticament més negre? ¿Són llums repressives? Quin monstre es regira mentrestant en la foscor?
Les vam encendre pel Black Friday i les apagarem passat Reis. Abans eren bombetes i ara són leds. Com que gasten la meitat, n’hem posat el triple. No fan pensar en Betlem sinó en Las Vegas. N’hi ha d’intermitents que imiten la neu que es fon, les glaceres que es desfan, la pluja àcida. Tots els balcons dels edificis oficials amb la mateixa cascada de leds blancs penjant del balcó, tots els carrers de botigues amb un sostre de llums. Però si entres de nit a la meva ciutat, els carrers són tan foscos i buits que els mateixos fantasmes tindrien por de passar-hi. Els carrers continuen foscos, buits i freds sota el sostre de coloraines.
La fi del món serà elèctrica, amb descàrregues gratuïtes i electroxocs. La dinyarem fregits a la teranyina del canvi climàtic. Per això l’enfarfec de llums nadalencs aquest any s’ha multiplicat. Et penses que domines els leds i són els leds que et dominen i t’escarneixen des de sobre el cap. Et penses que t’agrada comprar, però has de comprar perquè t’agradi. Et penses que ho fas per als nens, però als nens de veritat què els expliques. Acabes buscant el nen a dintre teu, i si l’arribes a trobar fa mofa de tu i et repudia per maltractador.
