DIETARI VV

20/11: Abús de poder

Tot símbol identifica un grup, és a dir, una part

Vivim en un moment grotesc. El president de la Generalitat, escollit amb el vot de dos milions de catalans, pot ser apartat del càrrec per no haver retirat una pancarta. En aquest festival de desproporcions, una que no és poc important és que l’acusació es fonamenta en un terme absurd, insostenible: símbols no neutrals. Però que n’hi ha de neutrals? Un símbol neutral ja no és un símbol. Tot símbol identifica un grup, és a dir, una part. Tota bandera –territorial, ideològica, esportiva, nacional– és la bandera d’uns i no d’uns altres. I no passa res. Com va dir l’advocat Boye al tribunal, per què una estelada no és neutral i un retrat del rei sí que ho és? Neutralitat és sinònim de consens? Doncs hi ha més consens a Catalunya entorn de l’estelada que de la foto del rei. ¿La diferència és que una cosa és legal i l’altra no? L’estelada és legal, només faltaria. Quina és la diferència? Que hi ha símbols obligatoris. Tots són de part, però uns són imposats i els altres tolerats, i si es pot, prohibits. Però això no remet ni a una qüestió de neutralitat ni de legalitat. Remet a una qüestió de poder. Qui té el poder coercitiu per dir quins símbols de part són obligatoris per a tots i quins es poden prohibir. Una qüestió d’ús i d’abús del poder.