DIETARI VV

16/11: 'Y con el mazo dando'

Ni un gest. Com a molt, una fingida neutralitat institucional

Mentre el PSOE figura que vol seduir o espantar els independentistes perquè s’abstinguin en la investidura de Pedro Sánchez, el seu govern no perd ocasió de perseverar en la persecució de l’independentisme, via amenaces al govern belga o via posicionaments de la màxima duresa al Tribunal Europeu. És a dir, contra Puigdemont i contra Junqueras. En castellà en diuen “ A Dios rogando y con el mazo dando". No ja en campanya electoral; també passades les eleccions el govern socialista no s’ha dignat a fer cap dels gestos de distensió que té al seu abast. Ni a través de les declaracions dels ministres ni de les actuacions de la Fiscalia, que Sánchez va dir que seguia les consignes del govern. Ni un gest. Com a molt, una fingida neutralitat institucional. Recorda aquella anècdota del temps del franquisme. Quan el règim tenia problemes, muntava manifestacions a favor del “ Gibraltar español”. En una d’aquestes manifestacions davant de l’ambaixada britànica, el ministre espanyol de torn, practicant aquesta vella hipocresia institucionalista, va trucar a l’ambaixador oferint-li d’enviar, si fes falta, policies per protegir-los. La resposta de l’ambaixador: "No cal que m'enviï policies; n’hi ha prou que em deixi d’enviar manifestants".