Dins del túnel

Ados mesos del 9 de novembre tot és una incògnita. Només sabem una cosa del cert: que el govern espanyol impugnarà la llei i la convocatòria de la consulta tan bon punt hagi estat aprovada pel Parlament i decretada pel president de la Generalitat. A partir d’aquí, tot són interrogants. El president Mas no ens va enganyar quan va anunciar que ens ficava dins d’un túnel amb destí desconegut. Tan desconegut que, ara que ve l’hora de prendre decisions arriscades, el Govern diu cada dia una cosa diferent del que havia dit abans. Hi haurà consulta? No, si ha de ser legal. Però què volem dir amb legal? Legal per a Catalunya o per a Espanya? Legal o legítima? Es juga amb els dos mots per acontentar tothom i salvar els mobles si vénen mal dades. A hores d’ara, no sabem si la Diada, que és la mare de tot el procés, resultarà poc o molt lluïda. Oriol Junqueras és l’únic que ho té clar: ni s’ha desmarcat mai de la consulta ni li importa que, si es fa, convoqui només els sobiranistes convençuts. Millor, diu, així és segur que guanyarem.

No em sento orgullosa de la imatge de Catalunya que estem donant. Ni d’uns governants que, certament, han posat en marxa un projecte que ha il·lusionat molts catalans però no han sabut mantenir la confiança. Perquè la confiança no s’alimenta amb indeterminacions ni amb inseguretats, i avui ens trobem enmig de la incertesa més absoluta. Estem dins d’un túnel que no sabem on porta. S’ha engegat un procés sense un projecte sòlid. Això ens passa -diuen els independentistes- perquè no som sobirans. Si tinguéssim un estat, faríem el que voldríem. És per això que el necessitem. Tenen raó. Però és que el procés ha començat al revés, posant el carro davant dels bous. Hem estat actuant com si ja fóssim independents, posant la sobirania al davant (el dret a decidir primer de tot!), en comptes d’entendre que era el punt final. En política és fonamental el que els grecs anomenaven kairós, tenir sentit de l’oportunitat. Una qualitat que fins ara no ha acompanyat els nostres dirigents, ni els catalans, ni els espanyols. Sortirem del túnel i veurem la llum però no sabem què ens trobarem. Fins i tot és possible que, abans del fatídic dia 9, el tren descarrili, perquè els partits sobiranistes no hauran aconseguit posar-se d’acord. ¿Posaran les urnes al carrer? Si ho fan, els independentistes votaran en massa i guanyaran, però haurà estat una consulta d’estar per casa, a més de ser il·legal. Si no ho fan, ¿quina serà la pròxima estació? Un altre túnel?