El ‘hub’ educatiu de Barcelona aixeca el vol

El sistema educatiu, que pateix una ineficiència crònica, necessita una transformació de forma urgent. Es busca una fórmula alternativa, aquí i a Singapur. No hi ha una referència única, un patró a seguir, per escapar-se d’un model d’ensenyament i aprenentatge que s’ha revelat obsolet. Hem de buscar al supermercat de l’educació tot allò que ens pot ser útil, des d’alguns dels ingredients bàsics dels corrents pedagògics que es postulen com a recanvi fins als darrers descobriments sobre el funcionament del cervell que ens ha proporcionat la neurologia.

En aquesta cerca, que ha pres una dimensió mundial, l’àrea de Barcelona s’ha erigit en els últims anys en un actor molt dinàmic, on centres educatius públics i privats assagen cada dia -esperonant els veïns a seguir-los- fórmules de transformació educativa que han començat a proporcionar els seus primers fruits. La taca, que cada cop es fa més gran, reclama ara contrastar internacionalment els avenços.

L’ecosistema català, integrat bàsicament per centres públics i concertats, sotmès cíclicament a tensions domèstiques, és vist en diferents indrets del món, paradoxalment, com un exemple de sistema cohesionat, complementari i creatiu.

Catalunya, que acumula una llarga tradició en matèria d’innovació educativa, és percebuda des d’aquesta perspectiva com un conjunt que aporta valor, que crea discurs, que fa la seva aportació en el camí del canvi sistèmic, holístic, disruptiu. Ho fa des dels centres educatius, però també des de les universitats i les plataformes de suport a la innovació.

Les transformacions educatives que estan arrelant a Barcelona són objecte d’interès des de molts racons del planeta, cosa que evidencia que el desig de canvi no té fronteres. Com a mostra, dos fets anecdòtics circumscrits a l’experiència de Jesuïtes Educació. En una de les reserves índies de Milwaukee (Wisconsin, EUA), el secretari internacional d’educació de la Companyia de Jesús, José Alberto Mesa, va ser preguntat pel projecte Horitzó 2020, que s’està aplicant als col·legis jesuïtes catalans. Mesos després, a Tirana, un grup de professors universitaris es va dedicar a interrogar una docent catalana que estava de vacances a la capital albanesa quan van saber que treballava en una escola dels jesuïtes immersa en aquest mateix procés de transformació.

En aquest context s’inscriu el I Simposi Internacional Barcelona / Educació / Canvi organitzat per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i la xarxa d’escoles Jesuïtes Educació, que, des d’avui fins al divendres 8 de juliol, aplega prop de 200 professionals de l’educació vinguts d’arreu del món per conèixer de primera mà les experiències innovadores que s’estan duent a terme a casa nostra.

L’objectiu no és altre que intercanviar informació, compartir les vivències i iniciatives impulsades des de diferents òptiques però sota un poderós denominador comú: la necessitat ineludible de renovar el sistema educatiu. I propiciar que els participants en el simposi puguin visualitzar de quina manera aquesta filosofia de canvi pot ser aplicada als seus respectius països, i així contribuir a posicionar Barcelona com a hub educatiu mundial, com a lloc de confluència que inspiri les reformes que s’albiren.

En aquest viatge hi fem falta tots, cadascú des de la seva identitat i autonomia, i és per això que al simposi hi ha centres públics, concertats i privats. Són moltes les iniciatives en marxa, com la de l’Escola Nova 21, en què els centres dels jesuïtes també participen. Tots ens hem atrevit a fer el pas. Junts arribarem més lluny. I en aquesta línia creiem que resulta pertinent fer una crida a l’administració educativa, i especialment a la més propera al territori, per demanar-li que animi la innovació a tota la xarxa de centres finançats amb fons públics, esperonant la interrelació entre les diferents propostes, sense discriminacions. Si fem pinya el hub prendrà una volada decisiva.

Per primer cop en molts anys Catalunya està en disposició de participar en una renovació del discurs pedagògic i en una transformació del model educatiu. I això succeeix un segle després que veus com la del filòsof i pedagog nord-americà John Dewey alertessin de la necessitat de substituir el paradigma educatiu imperant. Anem tard. Per recuperar el temps perdut i capgirar la situació, s’han de buscar complicitats i teixir aliances, aquí i a l’altre punta del món. Som-hi.