Stepan Kopionkin treu el seu sabre i comença a moure’l en l’aire com si estigués lluitant contra un enemic invisible. Kopionkin és un dels personatges de Txevengur, l’obra que marca el cim de l’escriptor rus Andrei Platónov (1899-1951). La va escriure cap al 1928, però a Rússia no es publicaria fins al 1988. Platónov havia cregut en la revolució, però també era crític i agosarat i sabia ser irònic. Unes virtuts molt perilloses en època de Stalin. Si Kopionkin, un guerrer revolucionari, dona etzibades a l’aire amb el seu sabre és perquè l’hi ha ordenat Alexandr Dvánov, que recorre l’estepa per establir el socialisme. Li explica que els burgesos envien senyals de ràdio per combatre el socialisme. Gràcies a les estocades “ara ho tindran tot regirat”, diu Kopionkin, i així no entendran res.
Les ones poden ser perilloses. Un altre escriptor, l’austríac Thomas Bernhard (1931-1989), explica al llibre L’origen. Una insinuació que el seu avi escoltava emissores de ràdio estrangeres, sobretot els noticiaris suïssos, per conèixer la veritat sobre les últimes etapes de la Segona Guerra Mundial. Emissores que estaven prohibides però que, tot i així, l’avi escoltava, arriscant-se. Fins que uns veïns el van delatar i les SS el van tancar en un antic monestir que feien servir com a camp de concentració.
Les ones podien ser revolucionàries o antirevolucionàries. I podien dir veritats que els nazis volien amagar. Per això, de manera ingènua, Kopionkin les vol remenar amb el seu sabre. I per això mateix les SS detenen a qui escolta emissores estrangeres. Cal desconfiar dels que volen fer política tallant la difusió d’ones -o dels seus equivalents moderns, el cable i la fibra òptica-. Les ones transporten idees i tallar ones és tallar pensaments. Les ones viatgen per l’aire, invisibles. Kopionkin no ho sap, però els sabres no els poden barrar el pas.
