25/02/2017

El precedent rus del Gran Germà d’Orwell

2 min

Ara que la presidència de Trump ha revifat l’interès per 1984, d’Orwell, fora bo recordar un precedent sovint oblidat d’aquesta novel·la. Es tracta de Nosaltres, que el rus Ievgueni Ivànovitx Zamiatin va escriure el 1921. Zamiatin era enginyer naval i va ser perseguit per bolxevic. Per ironies de la història, després la censura soviètica no li va permetre publicar l’obra, que va aparèixer primer en anglès. Orwell en va fer una crítica molt favorable el 1946. Deia que era un estudi sobre la màquina, “el geni que l’home havia fet sortir inconscientment de l’ampolla i que no havia pogut tornar a tancar”.

L’acció de Nosaltres se situa uns quants segles endavant, en el futur. El narrador és D-503 -els noms de les persones s’han suprimit-, que descriu una societat uniforme i previsible. Tot està controlat i delimitat i això, a D-503, el fa feliç.

L’estat fins i tot ha creat una operació per extirpar la fantasia. De fet, a D-503 se’l sotmet a una operació per extirpar-l’hi. I això, per a ells, és el camí cap a la perfecció: “La bellesa d’un mecanisme rau en el seu ritme precís i sempre uniforme, semblant al d’un rellotge. [...] Però els mecanismes no tenen fantasia. Heu vist alguna vegada el somriure somiador del cilindre de bomba?” D-503 també veu la societat com un mecanisme sense iniciativa individual. “Havia llegit i sentit -escriu en el seu diari- coses inversemblants sobre l’època en què la gent encara vivia en llibertat, és a dir, en un estat salvatge no organitzat”. I el que li sembla més inversemblant és que l’estat pogués tolerar que la gent visqués d’aquella manera, sense passejades obligatòries ni hores de menjar prèviament establertes. Potser a part de repassar 1984 faríem bé de llegir o rellegir Nosaltres. Abans que a algú no se li acudeixi que, efectivament, i entre altres mesures, també caldria extirpar la imaginació a la humanitat.

stats