ESPÈCIE PROTEGIDA

Reconstruir confiances

S’ha fet el que tocava. No conec gairebé ningú que hagi seguit els partits de l’Espanyol d’aquesta temporada que pensés que amb Gallego ens en sortiríem. No tant pels resultats, tot i que també, sinó per un joc i unes sensacions que no portaven enlloc. Cap detall des del qual construir esperances, cap millora en els mecanismes. Jugadors desorientats. Em sap molt de greu que l’aposta per Gallego hagi fracassat. Perquè sempre vull que l’Espanyol jugui bé i guanyi i també perquè Gallego mereixia tenir èxit. Un treballador del futbol, un home de la casa, que ha perdut una gran oportunitat.

Ara toca passar pàgina. Durant setmanes hem carregat molt les crítiques en la feina de l’entrenador tot i ser conscients que no era l’únic responsable de la situació actual. La seva destitució era la condició necessària per sortir del forat. Però tant el fracàs com la gestió del fracàs han generat dubtes. S’han trencat confiances que cal reconstruir.

L’Espanyol té una crisi de lideratge. Cada cop tenim més clar que el propietari mana molt. Tot i la distància, tot i no ser un professional del futbol, sembla que és ell qui acaba prenent totes les decisions, fins i tot les esportives. Ja tenim líder, podria semblar. Una organització piramidal amb un vèrtex superior ben clar. El problema és que no sabem què pensa Mister Chen. Ens ha salvat la vida. Agraïment etern. Però ens ha salvat la vida un desconegut. I sota aquest vèrtex hi ha alts executius que, pel que sembla, no tenen l’última paraula, no decideixen. En una empresa normal amb el pressupost de l’Espanyol, o l’amo en sap molt o deixa decidir als executius. Perquè no fer-ho els desresponsabilitza. A mi em va semblar bé optar per Gallego després de la traïció de Rubi. Però ara surten rumors que diuen que la direcció esportiva (Perarnau? Rufete?) no ho veia clar i que va ser una decisió personal de Chen. Els diners són seus, d’acord. Però jo soc el client (o el crític) i tinc dret a demanar explicacions. No sé a qui. Només si trobo el qui i m’ho explica bé, podré refer la confiança. I després del paper galdós que li va tocar fer a Capdevila fa una setmana, no podrà ser ell qui me la faci recuperar.

I també he perdut confiança en els jugadors. La meva fe en el gruix de l’equip era absoluta. Ara tinc algun dubte. Si el problema era Gallego, cal que el dia del Vila-real es vegi un canvi significatiu. Al marge del resultat. El crèdit guanyat la temporada passada ja l’han esgotat. Comencem de zero.