Sensacions estranyes
No hi estem acostumats. En els últims dies han passat moltes coses poc habituals en la vida d’un perico. Dissabte érem uns quants més que els sospitosos habituals. I tots en harmonia. Insòlit. Fins i tot els crits van ser ecumènics. Una mica de desagradable però futbolístic abans que polític “A por ellos ” combinat amb un compromès i polític abans que futbolístic “ Sí se puede ”. La meva estranyesa comença veient el camp amb tanta gent i amb tanta il·lusió. Tot i que m’agrada guanyar i voldria que l’Espanyol fos campió de tot, quan les coses van de cara i hi ha tanta il·lusió al meu voltant sento com si em robessin el meu Espanyol, un sentiment impúdic en perdre la intimitat de la meva relació amorosa amb el club. La tristesa i les decepcions m’evoquen el nucli del meu sentiment perico. Les alegries -que visc intensament- em generen una certa distància.
Potser per això, tot i que també perquè tenia altres obligacions, no em vaig quedar a celebrar la classificació. Quan he vist les imatges m’he emocionat. Però en el camp les vaig sentir una mica alienes. O potser també, inconscientment, vaig concloure que en moments d’alegria l’Espanyol no em necessita; que em reservo per tancar el llum quan calgui.
La setmana també ha estat estranya. Missatges d’amics culers (que tot i això són bones persones, que diria aquell) felicitant-me. Hi estic tan poc acostumat, que quan la felicitació ha estat en persona m’ha costat reaccionar. Un repàs de notícies de la família o de la feina per descobrir el motiu de la felicitació fins a arribar a la classificació europea. També hem tingut un cert protagonisme als mitjans. I el descobriment per part de molts de la qualitat d’alguna de les nostres figures. També, aquests mai no fallen, la persistència d’alguns en enviar-nos a Segona (no ho haurien de fer: porta mala sort).
Molt sovint s’ha dit que per molt bé que es facin les coses, si la piloteta no entra no hi ha res a fer. Cert. Però que la pilota entri no és una variable independent de com es fan les coses. Tot el contrari: malgrat que la mala sort existeix, l’èxit és, sobretot, conseqüència de fer les coses bé. I aquí tenim un altre motiu d’estranya satisfacció: la via professionalitzadora impulsada per Mr Chen (agraïment etern) comença a donar els seus fruits. Una botiga (de moment, efímera) a Barcelona, unes samarretes boniques i estrenades en el millor moment, una bona política d’abonaments. Podria continuar. I ho faré les properes setmanes. De moment, gaudim de l’estranya sensació de no tenir res a criticar. Progressem adequadament.