La primera final de la temporada
Només és 29 d’agost i ja estic esgotat. En lloc de tenir aquella barreja de nyonya i d’il·lusió típica de final d’agost, estic com la majoria de pericos, suposo que amb l’adrenalina disparada per culpa d’unes vacances plenes d’emocions que tenen en el partit d’avui la seva culminació. Començarem l’any (els anys de veritat comencen a principis de setembre: quan sempre han començat les Lligues, els cursos i les temporades artístiques) sense temps per planificar, amb la sensació d’estar més al final d’alguna cosa que no pas a l’inici. I no: això no ha fet res més que començar.
El partit d’avui és la condició de possibilitat d’una bona temporada. Si avui passem el tràngol -estic convençut que, tot i que patint, ens en sortirem- tot és possible. Si avui succeís el que no vull ni imaginar, la temporada quedaria tocada gairebé abans de començar. Seria difícil trobar arguments per il·lusionar-nos. Perquè tot i que aquests sis partits extemporanis han estat plenament europeus -i potser permetran que superem un rècord del qual ja parlarem- tots sabem que la UEFA de veritat comença a la tardor. La setena plaça ens va obrir la possibilitat de somiar -i bé que ho vam celebrar-, però la classificació de veritat ens la juguem avui. Una final. David Gallego n’és conscient i ha fet allò tan de finals d’endur-se “tota la plantilla” a Zaporíjia. Tant de bo tinguem més finals. Però si no guanyem aquesta, serà difícil tenir motius per tornar a viatjar amb tots els jugadors.
Superada amb èxit la final encara ens quedaran quatre dies d’un patiment superior al que ens mereixem. Si volem acabar amb el rum-rum una mica injust en relació a Gallego a la Lliga, diumenge s’ha de guanyar el primer partit. I esperar que siguin les 12 de la nit de dilluns perquè s’acabi aquest absurd mercat d’estiu (després de tres partits de Lliga!!!) i puguem conservar un any més -segurament l’últim- Marc Roca amb la nostra samarreta. I no vull vincular esdeveniments que ignoro si estan vinculats, però em sembla obvi que un Espanyol classificat per a la lligueta de la UEFA és més atractiu i més potent que no pas un Espanyol eliminat. No sé si m’explico.
Massa coses en una setmana. Dijous serà hora de fer un primer balanç aprofitant el parèntesi dels partits de seleccions. Un balanç a hores d’ara ple d’incerteses. I amb una notícia molt positiva a la qual encara no hem donat la importància que es mereix: David López, el líder natural, ja s’entrena amb el grup. El millor fitxatge imaginable.
