24/11/2011

Tecnòcrates i demagògia

3 min

Aquests darrers dies s'han format a Itàlia i a Grècia dos governs que hom qualifica de "tecnòcrates". Com ve sent habitual, es troba a faltar un debat una mica assenyat sobre la legitimitat, objectius i interessos d'aquests governs. Des de la perspectiva de qui escriu això, convindria fer algunes consideracions.

Primera. Es qüestiona que Brussel·les i alguns governants europeus tinguin legitimitat per pressionar i forçar canvis en governs de determinats estats membres. Mirem el tema amb perspectiva. La UE ha estat, fins ara, una mena de club. No tots els membres hi han contribuït de la mateixa manera. Uns han pagat. D'altres han cobrat. En crear-se l'euro tots van abocar, al cistell comú, les seves monedes. Però, esclar, no és el mateix haver-hi abocat el dracma que haver-hi aportat el franc, o el marc. Passats els anys s'ha detectat que determinats membres del club han trencat la confiança establerta, fins al límit de posar en risc la supervivència de tots i provocar una crisi d'abast mundial. Com que no es pot fer fora per decret aquests membres díscols, és de suposar que alguna cosa s'ha de poder fer per forçar-los, des de fora, que rectifiquin, no? Sobretot si aquests altres han d'injectar-hi diners. Plantegin-s'ho a l'inrevés: pel fet que un Parlament hagi investit un govern esbojarrat que ha posat en risc el conjunt de la UE, la resta de membres no han de poder fer-hi res? Ni tan sols pressionar per tal que es canviï el govern?

Segona. Un determinat progressisme tocat de verbositat populista inflamada parla del tecnòcrates com si es tractés d'una organització compacta i mundial. I dolenta, sobretot. Com si fossin, tots ells, membres d'un clan secret i roí com la del malèvol Fu Manxú. Són les mateixes veus que parlen, en genèric, de "mercats", "especuladors", "multinacionals", etc. Una demostració de grotesca immaduresa. Segons el diccionari, tecnòcrata vol dir "persona que exerceix un poder polític en virtut de la seva preparació tècnica". S'han format governs de tecnòcrates a Itàlia i Grècia perquè els polítics que hi havia a l'executiu administraven incorrectament els interessos públics. Per governar fan falta determinats coneixements mínims. Als països avançats els temes tècnics els solucionen funcionaris d'alt nivell especialitzats. Professionals que eviten, amb el consens previ de tots, que el ministre faci determinades animalades. Països on el traçat d'una línia ferroviària la fan els tècnics. Aquí (com a Itàlia o Grècia) tot es polititza. És així que ens trobem amb animalades com una estació de tren, Camp de Tarragona, que hauria d'estar ubicada a l'aeroport de Reus. O uns malbaratadors i irresponsables alcaldes que planifiquen amb Aena com han d'enlairar-se els avions del Prat. Sembla mentida que ara s'hagi de recordar que quan el Banc Mundial va preguntar a Franco on construir la primera autopista d'Espanya, va ser gràcies als tecnòcrates que es va decidir fer-la entre Barcelona i la frontera. Mentre que ha estat el politiqueig estúpid el que va decidir que el primer tren d'alta velocitat fos entre Madrid i Sevilla.

Tercera. La continuada intoxicació informativa ens ha portat a deformar el concepte de separació de poders. Legislatiu i executiu són coses ben diferents. Sobre la bondat que el primer ministre sigui un polític que encarna la majoria al Parlament, no n'hi ha grans dubtes. Ara bé, que els càrrecs de ministre hagin de ser coberts amb polítics del partit guanyador és una altra cosa. Les carteres ministerials s'han convertit en els premis que el partit dóna als seus membres. Sovint gent, com la que tots coneixem, absolutament indigna i inepta per ocupar un càrrec per al qual s'ha de tenir un mínim de capacitat de gestió. La política es fa al Parlament. I el govern ha de sotmetre's al que aquest indica. La voluntat del poble rau en el Parlament, no pas en el govern. ¿Qui diu que els governs han d'estar formats totalment per polítics de partit? Aquesta és una perversió que ha estat promoguda per la mateixa classe política. Una perversió que, per cert, també s'ha pretès estendre al poder judicial.

Seria d'agrair una mica més d'independència intel·lectual a l'hora de vessar opinions sobre tecnocràcia. I preguntar-se quants dels mals que patim avui vénen provocats per un excés de política fora de lloc. Per un empatx de pa i circ descontrolat. Per una manca d'experts que previnguin la població d'un fet incontrovertible: que no poden ser més grans les sortides que les entrades. I menys quan es parla de diners.

stats