'Brexit': un salt al buit?

El que Farage anomena "independència" pot ser la llavor de la desintegració del Regne Unit

Una majoria dels votants del Regne Unit han preferit sortir de la Unió Europea. A Escòcia i Irlanda del Nord han votat a favor de quedar-s'hi, igual que tres quartes parts dels joves. La seva “independència” –en paraules del Nigel Farage– podria ser el tret de sortida de la seva pròpia desintegració.

La campanya ha estat marcada per un ús populista i irresponsable de la suposada “amenaça” de la immigració, quan la realitat és que l’economia i les pensions i els serveis públics necessiten immigrants per suplir la baixa natalitat i l’envelliment de la població. Els partidaris del Brexit no van dibuixar com podria ser el futur fora de la UE. Boris Johnson vol aprofitar els dos anys de negociacions previstos per tal d'obtenir més privilegis per al Regne Unit i llavors repetir el referèndum, defensant quedar-s'hi. La lògica lampedusana dels partidaris del Brexit ha estat que no passarà res, que tot seguiria igual: a favor del Regne Unit.

El fet és que les coses no poden quedar igual. La República d’Irlanda, membre de la UE, comparteix una frontera oberta –de moment– amb el Regne Unit. El procés de pau d’Irlanda del Nord inclou una integració més significativa de l’economia i de les institucions entre les dues parts de l’illa. Els unionistes del Nord d’Irlanda s’identifiquen més amb Escòcia que amb Anglaterra. La possibilitat de la sortida d’Escòcia del Regne Unit és més gran que mai, i els unionistes irlandesos podrien veure la reunificació de l’illa –dins la UE– com a millor garantia del seu benestar.

Europa, a cop de crisi

La UE avança a cop de crisi. Pot ser que aquesta crisi serveixi per definir un nucli reduït d’estats membres disposats a forjar una unió política, a més d’una unió econòmica, amb una perifèria d’estats “associats”. Per causa del grau d’integració ja assolit per la UE, les conseqüències d’una votació basada en arguments emocionals i nostàlgics pel Regne Unit, per Irlanda i per la UE són en gran part imprevisibles.

Entre dos i tres milions de ciutadans britànics viuen a altres països de la UE. El seu estatus canvia, també, igual que el seu dret d’accés als serveis públics. La integració europea ha afavorit l’emergència de nou nacionalismes pro UE –Escòcia, Catalunya–, però també del ressorgiment d’antics nacionalismes ultradretans i anti-UE. Una campanya marcada per la demagògia, l’insult, la manipulació interessada i descarada d’estadístiques i arguments viscerals ha llastrat la democràcia i creat un clima que va afavorir fins i tot l’assassinat d’una diputada. Quin trist favor a la cultura política.