L’acord de París, més a prop

Com cada any, la Convenció sobre el Canvi Climàtic s’ha tancat a la pròrroga, un dia i mig més tard del previst. Enguany es tractava de deixar les coses tan a punt com fos possible perquè l’any vinent a París es pugui firmar un acord legalment vinculant per fer front al canvi climàtic. El que s’havia d’haver firmat l’any 2009 però que 140 líders mundials van ser incapaços de tancar. L’any passat es va acordar que calia presentar formalment les contribucions per reduir les emissions de gasos amb efectes d’hivernacle. És lògic, abans d’arribar a un acord, cal saber si la suma d’accions de tothom és suficient i si està raonablement repartida en funció de les responsabilitats històriques, les actuals i l’estadi de desenvolupament de cada país. L’acord climàtic és urgent, però també ha de ser just.

Quan la Convenció sobre el Canvi Climàtic es va firmar l’any 1992 va establir diferents obligacions per als països desenvolupats i els països en desenvolupament. El món ha canviat molt des d’aleshores. La Xina, per exemple, ha esdevingut el principal emissor mundial de gasos amb efecte d’hivernacle i les seves emissions per càpita s’han triplicat. Aquella diferenciació entre països desenvolupats i països en desenvolupament ja no és exactament la mateixa. I un acord que hagi de durar 30 anys ha de tenir-ho en compte. Aquesta ha estat la primera batalla que s’ha tornat a jugar a Lima.

L’acord demana a totes les parts que exposin què pensen fer per fer front al canvi climàtic. A totes. S’ha establert també com ha de ser la informació perquè sigui comparable. Aquest ha estat el primer escull salvat al darrer moment.

Els països amb menys responsabilitats històriques i que pateixen els efectes del canvi climàtic exigien que, a més dels compromisos de reducció d’emissions, es posessin sobre la taula les accions necessàries per a l’adaptació als impactes i els seus costos, així com el finançament previst. Se n’han sortit en el primer assumpte, malgrat que es convida els països a fer-ho voluntàriament. Igualment, han aconseguit que en el text es fes esment de la necessitat d’accelerar el mecanisme financer de pèrdues i danys ocasionats pels fenòmens climàtics fora del corrent.

A Lima, finalment, s’ha elaborat un document esborrany per a l’acord de París. En realitat, s’hi recullen nombroses opcions i no es concreta res. Però ofereix una proposta d’estructura i orienta la feina per tancar l’esborrany al maig i discutir-lo el desembre del 2015.

Novament la Convenció s’ha resolt al darrer moment a cuita-corrents. L’àmbit de les Nacions Unides és l’adequat per arribar a acords, difícils, però acceptables per tothom. Però el mètode requereix una revisió a fons. Al darrer minut, però, tenim sobre la taula les eines adequades per seguir esperançats. Tanmateix, si no hi ha una mobilització social intensa l’any vinent que mostri amb claredat que la ciutadania no permetrà més dilacions, no ens en sortirem. Els efectes del canvi climàtic exacerben les disfuncions ambientals ja existents i incrementen el risc de pobresa i ens aboquen a una pitjor qualitat de vida. París és clau.