VIOLÈNCIA XENÒFOBA

Noves agressions contra refugiats a l’est d’Alemanya

Un sirià és atacat amb una cadena de ferro, i un eritreu és ferit greu en una baralla amb insults racistes
GEMMA TERÉS
GEMMA TERÉS

L’onada xenòfoba que omple obertament els carrers de Chemnitz, al land de Saxònia, s’està escampant des de diumenge a altres regions de l’est d’Alemanya. A Wismar, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, tres desconeguts van atacar ahir un passavolant sirià de 26 anys amb una cadena de ferro, li van trencar el nas i li van fer lesions al tòrax. Segons la policia, l’agredit era conegut per delictes de violència; el ministre de l’Interior de la regió, Lorenz Caffier (CDU), no ha volgut relacionar-ho d’entrada amb l’extrema dreta. Un altre ciutadà estranger, d’Eritrea, va quedar ferit de gravetat a Sondershausen, al land de Turíngia. Va ser durant una baralla en què, segons testimonis, es van cridar insults racistes i l’eritreu també va provocar els seus agressors.

A la cancelleria, a Berlín, les reaccions es mesuren amb comptagotes, conscients que la immigració i l’extrema dreta s’estan convertint en el principal maldecap de la política interior. La sensació és que l’olla a pressió que feia temps que bullia perilla d’explotar. El vicepresident del Bundestag, el liberal Wolfgang Kubicki (FDP), culpa Angela Merkel per la seva política migratòria tolerant del 2015. Wismar va registrar llavors un rècord d’atacs a centres d’asil. Ara en mig any s’han registrat 49 atacs. La d’ahir és la cinquena agressió a un immigrant d’aquest any. Segons la presidenta del Consell de Refugiats de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Ulrike Seemann-Katz, “els refugiats traspuen por quan venen a assessorar-se”. El partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) té 13 diputats dels 71 del parlament regional: és la segona força després dels cristianodemòcrates.

Filtració de dades

Va ser l’AfD, però també l’impulsor del moviment ciutadà islamofòbic Pegida, Lutz Bachmann, i grups d’extrema dreta com Pro Chemnitz, els que van difondre per les xarxes socials una fotografia d’una ordre d’arrest que havia estat penjada al ministeri de Justícia saxó diumenge. A l’ordre s’identificava un dels acusats (d’origen iraquià i sirià) d’haver matat un ciutadà cubano-alemany (amb passaport alemany) la matinada de diumenge. Va ser la guspira de les mobilitzacions “a la caça d’estrangers”, que s’han multiplicat durant els últims dies. Ahir es va suspendre un funcionari del ministeri de Justícia saxó, a Dresden, que va admetre ser el responsable d’haver fet aquesta fotografia. El seu advocat és una cara coneguda dels anys previs a la caiguda del Mur de Berlín pel seu paper en les esferes del servei secret de la República Democràtica Alemanya (RDA) a Dresden i, més recentment, per la seva simpatia per Pegida, nascut en aquesta ciutat. Aquest funcionari s’enfronta a fins a un any de presó o a una multa. La publicació d’una ordre de detenció viola el dret de presumpció d’innocència.

Les investigacions de la policia apuntaven cap al ministeri de Justícia de Saxònia, però abans la pista va portar a Bremen. Es va escorcollar el pis d’un policia federal, Jan Timke, que ara està de baixa perquè es dedica a la política; ha fundat un moviment ciutadà d’extrema dreta -BIW (Ciutadans enfurismats)-. Timke va ser una de les persones que va compartir la fotografia de l’ordre de detenció al seu Facebook... que ahir es va afanyar a esborrar.

El ministre de l’Interior alemany, Horst Seehofer (CSU), sí que ha tingut paraules per condemnar la filtració de l’ordre d’arrest. “És inacceptable”, ha dit. També va amb peus de plom. Les eleccions a Baviera tindran lloc d’aquí un mes i mig i el seu ex president regional sap que la majoria absoluta del CSU perilla davant un anunciat increment de vots per a l’AfD.

La policia i l’extrema dreta

El flirteig entre la policia i l’extrema dreta no és una novetat. Un exemple: el veredicte contra la cèl·lula d’extrema dreta NSU, que es va conèixer al juliol, va deixar molts interrogants, com la relació que tenia amb informants dels serveis secrets d’intel·ligència alemanys (BND). La cèl·lula va atemptar contra immigrants durant deu anys amb total impunitat i sense que la policia connectés els casos per motivacions xenòfobes.

Un altre exemple: un treballador de l’oficina encarregada de les missions de la policia judicial (Landeskriminalamt) haurà de deixar el seu càrrec a partir de dilluns per haver participat en una manifestació d’extrema dreta fa quinze dies a Dresden i bloquejar la feina d’un equip de periodistes de la televisió pública alemanya ZDF.

Ahir al vespre, a Chemintz, els ultres van tornar a manifestar-se, convocats per Pro Chemintz. “Foteu el camp!”, cridaven a la premsa que cobria l’acte -“la premsa mentidera”, en diuen-. “Hi ha massa immigrants i no s’integren, que marxin!”, cridaven. Hi van participar un miler de persones i va acabar sense aldarulls. Aquesta vegada la policia de Chemnitz va rebre reforços d’unitats d’altres cinc regions federals.

El lloc triat per manifestar-se va ser davant l’estadi de futbol del Chemnitzer FC. A dins el president de Saxònia, Michael Kretschmer (CDU), debatia l’escalada de violència que viu la ciutat amb conciutadans. Sols es va registrar un petit incident: una dona va situar-se a l’entrada de l’estadi amb un cartell que deia “Contra l’odi i l’assetjament, Chemnitz lliure de nazis”, i va ser escridassada per dues dones grans que li van etzibar igualment que “fotés el camp”. Per dilluns que ve s’ha programat un concert de grups d’extrema esquerra, com Kraftklub. Alguns ciutadans critiquen que Kretschmer ho toleri: consideren que la situació actual sols aguditza l’enfrontament entre extrema dreta i esquerra, de per si ja molt caldejat a Saxònia.