Alemanya obre el procés per il·legalitzar el partit neonazi NPD
El Constitucional alemany va tombar-ne la il·legalització el 2003
MunicDes de fa dècades la qüestió sobre la prohibició del neonazi Partit Nacional Democràtic (NPD) encén l’actualitat política d’Alemanya. Ara el més calent és a l’aigüera per a aquesta formació que aglutina 5.200 militants de la ultradreta germànica: la cosa va sobre la seva supervivència com a partit polític. El Tribunal Constitucional alemany, amb seu a Karlsruhe, va obrir ahir un judici oral per decidir si cal il·legalitzar el partit. Estan previstos tres dies de procés judicial per abordar l’eventual prohibició de l’NPD, si bé la decisió dels jutges pot trigar uns mesos a fer-se pública i efectiva.
La tensió política sobre el procés és evident a Alemanya. Al capdavall, el govern federal i les dues cambres parlamentàries de Berlín ja van demanar el 2003 la prohibició d’aquesta formació neonazi, però el Constitucional no ho va considerar llavors perquè l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució -els serveis d’intel·ligència policial a l’interior del país- tenia informants a la cúpula de l’NPD. Els jutges de Karlsruhe no van poder aclarir fins a quin punt aquesta agència secreta va influir en les declaracions dels líders del partit d’extrema dreta.
El fracàs de l’estat va ser sonat. Ara qui ha demanat la prohibició d’aquesta formació neonazi és el Bundesrat, la cambra territorial de representació dels estats federals. Els ministres d’Interior tant del govern de la cancellera Angela Merkel com dels executius regionals alemanys han assegurat que aquests espies que treballaven per a Berlín han sigut “desconnectats” del cercle directiu de l’NPD.
Però la formació neonazi ho posa en dubte. L’advocat dels ultradretans, Peter Richter, que a la vegada és vicepresident de l’NPD al Saarland, va basar precisament la seva estratègia a apuntar que l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució continua vigilant estretament el partit amb informants camuflats. Richter va exigir ahir justament d’entrada el sobreseïment del procés amb un argument gens nou: no hi ha cap prova que els informants que treballen per a la cartera l’Interior de Berlín estiguin fora d’una operació d’espionatge dins de l’NPD.
Al mateix temps, l’advocat de la formació neonazi va demanar la inhibició dels jutges del Constitucional Peter Müller i Peter Huber per suposada parcialitat. Müller com a ex primer ministre del Saarland i Huber com a exministre d’Interior de Turíngia haurien fet diferents crítiques a l’NPD quan eren polítics de la CDU de Merkel, segons va al·legar Richter. El Tribunal va denegar la seva petició.
El president del Constitucional alemany, Andreas Vosskuhle, va subratllar en l’inici del judici oral que la prohibició d’un partit és “una espasa afilada de doble tall”. “Restringeix la llibertat per protegir la llibertat”, va argumentar el cap dels jutges de Karlsruhe. El Constitucional ha d’ocupar-se realment d’un tema molt delicat en un moment molt sensible: el diumenge dia 13 hi ha tres importants eleccions regionals a Alemanya i l’ambient està molt escalfat per atacs a centres de refugiats, les manifestacions dels islamòfobs de Pegida i l’ascens dels populistes de dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD).
L’últim precedent, el 1956
El 1956 va ser l’últim cop que Karlsruhe va prohibir un partit, el comunista KPD, i quatre anys abans havia il·legalitzat també el partit del Reich, l’SRP. La demanda actual que ha elevat el Bundesrat es basa fonamentalment en la “ideologia racista” de l’NPD, la seva “afinitat de caràcter amb el partit nazi” d’Adolf Hitler, el seu “rebuig del sistema parlamentari” i el seu “antisemitisme”.
Representants del Bundesrat van presentar al Constitucional documentació sobre marxes xenòfobes, campanyes de difamació contra refugiats i amenaces contra polítics locals en què participaven membres de l’NPD. Aquest partit mai ha tingut representació al Bundestag (cambra baixa), però sí als Parlaments regionals -actualment només a Mecklenburg-Pomerània Occidental-, en consistoris locals i un eurodiputat. Una prohibició del partit acabaria consegüentment amb el seu finançament públic.