OBSERVATORI D’EUROPA

Menys ‘armilles grogues’, més protesta

Un any després els armilles grogues mobilitzats als carrers de França es compten més per centenars que per milers. El suport social a la protesta, tenyida per esclats finals de violència, s’ha anat refredant, però el malestar social continua pressionant un president i un programa de reformes que topa amb l’oposició del carrer. Ahir van ser els metges, els estudiants de medicina i els treballadors del sector hospitalari i de les cures els que van organitzar una jornada de protesta arreu de França i una gran manifestació a París per “salvar els hospitals públics” amenaçats per les retallades i la fugida de facultatius al sector privat. També continuen les protestes a les universitats, una setmana després de la immolació d’un estudiant de Lió que havia perdut una beca de 450 euros, per denunciar la precarietat financera que limita, cada vegada més, les oportunitats de seguir estudiant per a una part important de la població. Metges, universitaris, professors, pagesos, el sector ferroviari... La tardor social francesa torna a amenaçar els plans de reforma d’Emmanuel Macron.

Els intents del president per canviar de retòrica, desplegar consultes ciutadanes en un “gran debat nacional”, retirar l’augment de l’impost al combustible (que va provocar l’esclat de la protesta en l’anomenada França perifèrica) i aprovar tot un seguit d’ajuts financers per a diferents sectors del país no han frenat el descontentament. La popularitat de Macron, el “president dels rics” segons els armilles grogues, continua a la baixa, però les eleccions europees també van demostrar la impossible capitalització política d’un moviment inconnex, sense lideratges i amb agendes diferents.

Xoc social i persecució judicial

El cap de setmana del 17 de novembre del 2018, 300.000 homes i dones van sortir a les carreteres a bloquejar cruïlles, cabines de peatge, instal·lacions portuàries i benzineres fins a provocar una interrupció en tot el país. Dues persones van morir i centenars més van resultar ferides. En la segona setmana els manifestants van prendre París i van protagonitzar enfrontaments violents amb la policia als Camps Elisis. La irrupció dels armilles grogues va transformar el panorama polític, mediàtic i social. Va ser un moviment clarament mediatitzat, segons un informe de l’Institut Nacional de l’Audiovisual francès, que mesura la forta presència televisiva de les manifestacions durant els primers mesos de la protesta: els canals de notícies van arribar a emetre més de 14 hores diàries d’informació sobre els armilles grogues i els telenotícies van dedicar-los fins a un 20% del temps dels informatius els primers cinc mesos.

Amb la resposta política també va venir la resposta judicial. Només durant els primers set mesos de mobilitzacions hi va haver més de 3.100 condemnes, 400 amb penes d’empresonament immediat, i més de 10.000 persones van ser retingudes o interrogades.