Internacional28/05/2019

Austràlia nomena un aborigen com a ministre per primer cop 118 anys després de la independència

Ken Wyatt, que té ascendents europeus, es farà càrrec de la cartera d'Afers Indígenes

Marta Rodríguez

BarcelonaHan passat 118 anys des de la independència d'Austràlia i fins ara tots els governs han estat formats per membres de la majoria caucàsica, la majoria descendents dels colonitzadors britànics que van arribar a l'illa a finals del segle XVIII. El conservador Scott Morrison ha nomenat per primer cop un ministre aborigen que assumeix la cartera d'Afers Indígenes. Ken Wyatt, nascut el 1952 i descendent també d'anglesos, irlandesos i indis, ja va fer història en ser el primer aborigen a recollir l'acta de diputat al Parlament de Canberra el 2010 i entrar a l'executiu fa dos anys com a viceministre.

El de Wyatt és dels pocs canvis que ha fet Morrison en el seu nou executiu després d'haver guanyat contra pronòstic les eleccions fa una setmana i aconseguís el tercer mandat consecutiu. La premsa local detalla que la mare del nou ministre, arrencades de les seves famílies aborígens

Cargando
No hay anuncios

Tot i que col·lectius d'indígenes han rebut amb satisfacció el nomenament de Wyatt com una manera de donar poder als més de 700.000 aborígens que sobreviuen a Austràlia, el país encara té una gran assignatura pendent amb aquest 3,3% de la població. El col·lectiu aborigen pateix el racisme institucional de fa anys que els condemna a patir els pitjors índexs de desenvolupament i benestar. Segons dades oficials, els indígenes australians tenen una taxa d'atur 4,2 vegades més alta que la dels descendents dels colonitzadors, una probabilitat més elevada de patir discapacitats, més mortalitat i menys esperança de vida.

Un govern es va comprometre fa anys a convocar un referèndum per modificar un punt en la Constitució per fer constar el reconeixement a l'herència cultural dels pobles primigenis, que poblaven l'illa abans que els vaixells dels conqueridors britànics desembarquessin el 1788 i posteriorment portessin milers de ciutadans britànics, presoners i convictes, que van fer-se amb el territori i els recursos de l'immens país. No obstant això, de moment no hi ha ni data ni pregunta i una comissió parlamentària treballa amb els col·lectius de defensa dels aborígens.