La ultradreta euroescèptica i xenòfoba es dispara a Àustria en la primera volta de les presidencials
El candidat de l'FPÖ obté un 35% dels vots, per davant de l'aspirant ecologista. Tots dos han desbancat els dos partits històrics del govern, socialdemòcrates i democristians, i s'enfrontaran a la segona ronda
VienaLa ultradreta es dispara a Àustria amb un 35% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials. El candidat del partit ultranacionalista FPÖ, Norbert Hofer, ha estat el més votat, i s’enfrontarà a la segona volta decisiva, el 22 de maig, a l’aspirant ecologista Alexander van der Bellen, que ha obtingut un 21% dels vots, segons les projeccions de vot de la televisió pública.
Per primera vegada a la història d'Àustria, els candidats de l'actual coalició de govern, formada pel partit socialdemòcrata SPÖ i el democristià ÖVP, han quedat fora de la segona volta. El candidat democristià Andreas Khol ha estat quart amb l’11%, davant del socialdemòcrata Rudolf Hundstorfer.
En el passat, els candidats dels dos grans i històrics partits polítics del país alpí solien superar junts el 80% dels vots en les eleccions presidencials.
La presidència austríaca és un càrrec més aviat protocol·lari sense poders executius, com a representant del país a l'exterior, tot i que també té alguns poders concrets com el de dissoldre el Parlament, destituir el govern o ser el comandant en cap de l'exèrcit, entre altres.
La clara victòria de Hofer, líder d’un partit euroescèptic, xenòfob i populista, contradiu totes les enquestes de les últimes setmanes que indicaven que l’ecologista Van der Bellen era el principal favorit per guanyar aquestes eleccions.
Per això, les eleccions d'avui estaven vistes com un termòmetre del suport popular de l’FPÖ i dels dos partits governants.
El discurs de la dreta populista es globalitza
L’avanç de la ultradreta a Àustria no és un fet aïllat. La nova líder d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Frauke Petry, és la triomfadora moral de les últimes eleccions als lands alemanys. Marine Le Pen, amb l’ultradretà Front Nacional francès, i Geert Wilders, amb el Partit per la Llibertat als Països Baixos, encapçalen les enquestes de vot als seus països. Als Estats Units, el discurs histriònic de Donald Trump acapara totes les mirades. S’imposen els postulats obertament xenòfobs, de replegament nacional i rebuig a un món cada cop més interrelacionat. I la crisi econòmica, el terrorisme i l’onada de refugiats acaben d’alimentar un discurs de la por que, ara mateix, no sembla que tingui aturador.
A Àustria la dreta populista fa temps que hi està instal·lada. De fet, el país va ser objecte de rebuig de la resta de socis de la UE quan Jörg Haider, com a líder del Partit de la Llibertat d’Àustria, va tocar poder (2000-2002). Un escenari de boicot impensable avui, quan alguns d’aquests partits extremistes governen països de l’est d’Europa -Hongria i Polònia- o tenen cadires en executius escandinaus com a Finlàndia i Dinamarca.
El discurs de la dreta populista es globalitza
Les eleccions europees del 2014 van ser un bon aparador de la fortalesa d’aquests moviments al Vell Continent. Però, lluny de fondre’s, el seu poder s’ha anat ampliant des d’aleshores sota diferents tons i intensitats amb un mateix denominador comú: l’ultraconservadorisme, el rebuig a una classe política massa acomodada al poder i una falsa polarització social que converteix la població estrangera en focus de tots els mals.