Cameron desplega tot l’ideari ‘tory’

LondresEn els dos mesos i mig que han passat des que va guanyar de manera inesperada les eleccions del 7 de maig, David Cameron ha desplegat el programa tory tradicional que no va poder portar a terme durant l’última legislatura. En el primer govern conservador en solitari des del 1996, el primer ministre britànic ha mostrat alguns trets característics del seu partit: abaixar els impostos, reduir l’estat, debilitar els sindicats i fomentar el patriotisme.

L’escenari polític postelectoral britànic es caracteritza per la majoria parlamentària (mínima) dels conservadors, combinada amb la travessia pel desert del Partit Laborista -sense líder des de la dimissió del derrotat a les urnes Ed Miliband-, amb la pràctica desaparició dels liberaldemòcrates i amb la força dels nacionalistes escocesos al Parlament de Westminster. Els libdems, socis de govern de David Cameron entre el 2010 i el 2015, havien aturat algunes de les mesures que ara Cameron tirarà endavant sense oposició, com l’anunciat aprimament de la cadena BBC.

Tan bon punt s’ha sentit alliberat dels libdems, Cameron ha posat en marxa les mesures més dures per limitar els sindicats des de l’època de Thatcher: incrementar el percentatge de participació en les votacions, limitar el finançament, il·legalitzar els piquets i augmentar el temps per anunciar una vaga. Les centrals sindicals diuen que les mesures fan que sigui pràcticament impossible convocar una vaga. Dins de la llei sindical també hi ha l’eliminació de la donació de diners automàtica dels membres dels sindicats al Partit Laborista -que és la principal font de finançament del partit- per una donació voluntària, cosa que debilita encara més el seu rival.

I més encara. Cameron va nomenar John Wittingdale, molt crític amb la BBC, per elaborar el pla per a la futura televisió pública britànica que vol reduir-ne el pressupost, els continguts i l’estructura, una decisió que molts consideren que està condicionada perquè els conservadors entenen que la corporació té una “tendència d’esquerres” i l’acusen de decantar-se pels laboristes durant les eleccions. Altres decisions polèmiques dels primers dos mesos en solitari de Cameron han sigut substituir les beques universitàries per préstecs i tirar endavant la semiprivatització de la sanitat pública.

Conscient que la seva majoria al Parlament és curta, Cameron s’ha fet enrere o s’ha moderat en algunes mesures per la por de perdre votacions per la rebel·lia dels seus propis parlamentaris. En són dos exemples l’ajornament de l’abolició de la llei dels drets humans i la retirada de la llei de caça -que hauria suposat l’autorització de l’ús de gossos- a causa de l’oposició de dissidents conservadors i de la primera aliança parlamentària dels nacionalistes escocesos amb els laboristes.

Reduir la tisorada

Cameron també s’ha mostrat flexible a rebaixar les retallades i les mesures d’austeritat que, en un principi, havien de ser de 12.000 milions de lliures (més de 17.000 milions d’euros) en el pressupost d’aquest any, i que a última hora va decidir repartir en els pròxims anys. A més, s’ha apropiat d’idees laboristes com gravar els no domiciliats al Regne Unit o anar apujant el salari mínim fins a les 9 lliures per hora el 2020. Totes aquestes decisions estaven especificades en el manifest electoral i van rebre el suport de la majoria de la població. De fet, les retallades han sigut menors que les que va prometre a les eleccions.

L’altre gran tema que està tirant endavant és el referèndum per decidir la permanència o no a la UE, que acapararà tota l’atenció de la política britànica fins que es convoqui, el 2017. Cameron ja ha traslladat les seves demandes al president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i estan negociant-les. La crisi grega, a més, ha posat en relleu la consulta i ha evitat el desgast de Cameron.