Cameron publica els seus ingressos forçat pels ‘papers de Panamà’
BarcelonaDues donacions dubtoses
El primer ministre britànic, David Cameron, es va convertir ahir en el primer cap del govern del Regne Unit que publica la seva declaració d’Hisenda, en un intent per dissipar la controvèrsia generada per la publicació dels papers de Panamà. Enmig d’una forta pressió mediàtica i política, Cameron va facilitar els detalls fiscals dels seus ingressos entre els anys 2009 i 2015, després que sortissin a la llum, a partir dels documents del bufet Mossack Fonseca, beneficis seus en una inversió feta pel seu difunt pare, Ian Cameron, en un paradís fiscal.
A simple vista, les aportacions d’impostos del primer ministre no indiquen que tingués ingressos dubtosos però hi ha polèmica per dos regals de 100.000 lliures -246.000 euros- que li va fer la seva mare, Mary Cameron, el 2011, després de la mort del seu pare. Mary Cameron va heretar accions de la inversió del seu marit a les Bahames, de manera que no queda clar si el regal que va fer al seu fill el 2011 -un any després d’arribar al poder- va procedir de la venda d’aquests títols. Segons la declaració d’Hisenda de l’últim període fiscal, 2014-15, el primer ministre va pagar 75.898 lliures (94.037 euros) en impostos sobre uns ingressos de 200.307 lliures (246.377 euros), que inclouen el seu sou com a primer ministre, una aportació del Partit Conservador, el lloguer de la seva casa familiar a Notting Hill i els interessos d’un compte bancari.
Altres polítics britànics s’han compromès a seguir l’exemple de Cameron i publicar també els seus ingressos.
Blesa, també afectat per la filtració
L’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa és l’última personalitat espanyola que ha aparegut als papers de Panamà. Blesa va “tenir poder” en una societat creada per Mossack Fonseca i que es va utilitzar per constituir una empresa i fer “importants inversions a Espanya”, segons va revelar ahir El Confidencial. La companyia en la qual Blesa apareix com a apoderat, Danforth Investment, es va crear el 1989 a les illes Verges britàniques, considerades un paradís fiscal.
Miguel Blesa, que va presidir Caja Madrid durant una dècada, està imputat en causes que investiguen irregularitats en la seva gestió de Caja Madrid, com per exemple les targetes opaques.