Clinton intenta frenar Sanders en l’últim debat abans d’Iowa

WashingtonHillary Clinton va abraçar i defensar el llegat del president Barack Obama en l’últim debat abans dels caucus d’Iowa de l’1 de febrer per intentar aturar l’ascens del senador de Vermont, Bernie Sanders, en les enquestes. Clinton i Sanders van tenir enfrontaments més agressius que en altres ocasions per la sanitat, Wall Street i el control d’armes.

El debat, celebrat a Charleston, Carolina del Sud -el quart estat que votarà en les primàries demòcrates-, diumenge a la nit, arriba després que diversos sondejos pronostiquin una victòria de Sanders a Iowa i Nou Hampshire. Alguns mitjans han recordat els últims dies la derrota contra pronòstic de Clinton davant el llavors jove senador d’Illinois, Barack Obama, a Iowa el 2008 per subratllar els punts dèbils de la nova campanya de l’ex secretària d’Estat dels EUA.

Així, tant Clinton com Sanders van passar a l’atac per convèncer els indecisos abans de l’inici de les primàries. El senador de Vermont va retreure a la seva rival la seva dependència de Wall Street i haver cobrat “600.000 dòlars anuals” de l’entitat financera Goldman Sachs en honoraris per fer conferències. “Jo no rebo diners dels bancs”, va afirmar entre forts aplaudiments.

El tercer candidat, l’ex governador de Maryland, Martin O’Malley -que només té un 4% del suport dels votants demòcrates-, també va acusar Clinton de tenir “una bona relació” amb les grans empreses. “La veritat és que Clinton no aniria tan lluny com jo per frenar Wall Street”.

Clinton es va defensar dient que Obama també va rebre diners de grans bancs durant les seves campanyes electorals i va promoure la llei Dodd-Frank, dissenyada per reformar Wall Street després de la crisi financera. A més, va afegir que el seu pla econòmic ha sigut lloat per economistes i rebutjat per directors de fons d’alt risc.

De fet, Clinton va utilitzar diversos cops Obama per posicionar-se com la seva hereva natural i per criticar Sanders. Al contraatac, va dir que les propostes en matèria de salut del senador de Vermont acabarien amb la reforma sanitària del president nord-americà, l’Obamacare.

El seu màxim rival va negar immediatament aquestes acusacions, que va qualificar de “tonteries”. “No desfarem la llei sanitària [d’Obama], jo mateix vaig ajudar a escriure-la, però anirem més enllà, cap a un sistema de Medicare [l’actual programa de sanitat pública per a la gent gran] per a tothom”, va dir.

Clinton també va atacar Sanders per la seva posició sobre el control d’armes. Va insistir que el senador “va votar a favor de deixar portar armes als [trens] Amtrak i als parcs naturals”. “Va votar en contra d’investigar com podem salvar vides”, va dir.

El rol de l’expresident Clinton

El marit de la favorita entre els candidats demòcrates va protagonitzar una part del debat. Hillary Clinton va dir, en resposta a una pregunta, que pensa demanar consell i escoltar les opinions de l’expresident Bill Clinton.

Per la seva banda, Sanders va intentar explicar les seves crítiques contra els afers sexuals que van marcar els últims anys de la presidència de Clinton. “No puc caminar pel carrer sense que em diguin que he d’atacar la secretària Clinton. He evitat fer-ho perquè intento fer una campanya centrada en els temes” d’interès públic, va afirmar Sanders, i va afegir: “Crec que [la de Bill Clinton] va ser una conducta deplorable. Però he dit mai una paraula sobre això? Mai, no, no ho he fet”.

Durant el debat, Clinton va coquetejar amb el votant demòcrata afroamericà, que té un pes important en les primàries de Carolina del Sud i no acaba de confiar en Sanders. “Molt sovint, homes negres són detinguts, condemnats i empresonats per ofenses per les quals els blancs no ho són”, va dir, i va prometre posar fi al “sistemàtic racisme del sistema criminal dels EUA”.