Una ‘cúpula’ per protegir Israel
El sistema de defensa de l’exèrcit hebreu minimitza els efectes dels míssils disparats pels islamistes
JerusalemSi Hamàs i la Jihad Islàmica estan molt orgullosos dels seus constants avenços tècnics en la construcció de coets casolans capaços d’arribar a Tel Aviv -i fins i tot als afores de Jerusalem-, els israelians consideren la seva Cúpula de Ferro -un complex sistema militar per protegir-se dels míssils- un bon exemple que els seus esforços per evitar més danys són exitosos.
Bona part de l’estratègia militar israeliana reposa en la seva força aèria, amb constants raids a Gaza des de caces i drones. L’objectiu, segons l’exèrcit d’Israel, són els dirigents de Hamàs, les seves seus, les factories de coets, els llançamíssils i els magatzems d’armes.
Però per molt que apuntin acuradament, en aquestes operacions gairebé sempre hi ha danys col·laterals. Segons el ministeri de Salut de Palestina, almenys 90 persones -no totes combatents- han mort a Gaza des de dilluns a la nit, entre les quals hi ha 22 menors. En total hi ha hagut 860 raids, 60 dels quals només ahir al matí. “Les operacions contra Hamàs seran equilibrades i continuaran fins que el foc contra les nostres comunitats s’acabi i torni la tranquil·litat”, va assegurar ahir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
Duel tecnològic
La intenció d’Israel, segons la direcció de l’exèrcit, és erosionar la capacitat de Hamàs de disparar coets. Les autoritats israelianes van xifrar ahir en més de 350 els coets palestins que havien impactat a Israel, 70 dels quals havien sigut interceptats per la Cúpula de Ferro. Alguns impactes van arribar a Tel Aviv i Jerusalem i fins i tot a Hadera, a 70 quilòmetres de Gaza. Però no hi ha hagut cap mort israelià.
L’augment de l’abast dels coets és un salt qualitatiu en aquesta mena d’hostilitats si es compara amb les del novembre del 2012. Però també posa de manifest, segons Israel, la quantitat de míssils cada cop més sofisticats que Hamàs és capaç de fabricar i importar il·legalment des d’Egipte, especialment abans de la caiguda de Mohammed Mursi ara fa un any.
Hamàs disposa ara d’un gran ventall de coets que va des dels petits i imprecisos de 122 mm, amb un abast d’entre 20 i 40 quilòmetres, fins als M-302 de fabricació siriana amb un radi d’actuació de 160 quilòmetres. A més, a l’arsenal d’aquesta organització també hi ha Fajr-5 iranians, que després d’una manipulació casolana tenen un abast de 75 quilòmetres.
La Cúpula de Ferro té l’objectiu d’interceptar aquesta mena de coets (no els sofisticats míssils de creuer, als quals les milícies de Gaza no tenen accés) abans no arribin a zones habitades. Guiats remotament, els míssils interceptors -se’n disparen dos cada cop que es detecta una amenaça- fan explotar els coets en l’aire.
Una fiabilitat discutida
L’exèrcit d’Israel assegura que el sistema funciona el 90% de les vegades, però alguns analistes externs ho consideren força exagerat. De fet, entre dilluns i dimecres el percentatge de míssils aturats va ser del 27%. En qualsevol cas, el sistema va protegir molts pobles i ciutats israelianes i va contribuir a disminuir, en part, els temors dels ciutadans d’Israel. Tot i així, la majoria d’activitats a l’aire lliure han sigut prohibides per l’exèrcit hebreu, fins i tot a Jerusalem.
La Cúpula de Ferro d’Israel disposa de set bateries operatives. Cadascuna té un cost de 40 milions d’euros, i cada càrrega dels interceptors, d’uns 70.000 euros. Michael Oren, exambaixador israelià a Washington, lloa el sistema de la Cúpula de Ferro i considera que es tracta del “primer sistema automàtic usat en combat que no falla a la pràctica”.
El sistema també permet alterar les posicions de força en el camp de batalla, ja que poden “donar temps per aconseguir una treva i evitar victòries contundents o derrotes humiliants”, en paraules d’Oren, que considera que també hi ha un debat obert entre els costos i els beneficis del sistema. Un coet de Hamàs és barat, ja sigui fet de manera casolana o aconseguit a través del contraban, res a veure amb l’elevat pressupost d’Israel. Però segons els analistes els beneficis també són elevats, sobretot pel que fa a l’estalvi en vides i danys. I això és el que compta a l’hora de discutir sobre el cost total del sistema.