La despesa militar mundial baixa per primer cop en 14 anys
Els EUA i l'Europa Occidental retallen la inversió però els emergents l'augmenten
Barcelona.La despesa militar global va disminuir mig punt l'any passat respecte al 2011, el primer cop en catorze anys que la xifra es redueix en termes reals, segons un informe publicat ahir per l'Stockholm International Peace Institute (SIPRI), que situa la dada en 1,34 bilions d'euros (el 2,5% del PIB mundial).
El prestigiós think tank suec apunta que la petita davallada és deguda a les retallades en despesa militar dels Estats Units, d'Austràlia i de l'Europa Central i Occidental. La reducció, però, és mínima perquè els països emergents i Europa de l'Est -especialment Rússia- hi han incrementat les seves inversions. Tot i la davallada, el total del 2012 encara era superior al registrat en el punt més àlgid de finals de la Guerra Freda. La Xina, el segon país amb més despesa militar el 2012, va augmentar la inversió un 7,8%. Rússia, el tercer en el rànquing, va incrementar-la en un 16%.
Amb les xifres sobre la taula, el SIPRI interpreta que podríem ser davant un canvi en la balança de la despesa militar global, que començaria a deixar Occident en una posició minoritària, tot i que de moment encara suposa prop de tres cinquenes parts de la despesa global.
"Tot indica que la despesa militar mundial continuarà disminuint en els pròxims dos o tres anys, almenys fins que l'OTAN completi la seva retirada de l'Afganistan a finals del 2014", deia ahir el Dr. Sam Perlo-Freeman, director del programa de despesa militar i producció d'armes del SIPRI. "Tot i així, els EUA i els seus aliats continuen sent els responsables de gran part de la despesa militar mundial. Els membres de l'OTAN junts van gastar un bilió de dòlars", afirmava.
Menys guerres, menys diners
Tot i seguir sent el primer de la llista en despesa militar, els Estats Units van reduir l'any passat en un 6% la inversió, seguint així una tendència a la baixa que van començar el 2011. Amb 522.000 milions d'euros, però, la despesa anual dels EUA segueix sent superior a la suma de tots els països que els segueixen en el top ten de despesa militar. El SIPRI atribueix la disminució de la inversió nord-americana a la davallada del pressupost dedicat a l'Afganistan i l'Iraq.
Una Europa immersa en l'austeritat va seguir amb la tendència a la baixa que va començar el 2008. Des de la crisi financera mundial, 18 dels 27 països de la Unió Europea han reduït la despesa militar en més d'un 10% en termes reals.
L'Àsia va seguir augmentant la seva despesa el 2012, tot i que a un ritme menor que en anys anteriors. La taxa mitjana anual de creixement s'ha reduït a la meitat: ha passat del 7% anual entre el 2003 i el 2009 al 3,4% fins ara. A part de la Xina, dos dels augments més destacables són els del Vietnam i Indonèsia, que han invertit en equipament naval però per dues raons ben diverses. Hanoi, per fer front a la presència creixent de la Xina al mar del Sud, i Jakarta, com a part d'un programa de modernització militar. L'Índia, en canvi, va retallar la despesa, tot i les tensions latents a la frontera amb la Xina. El nord de l'Àfrica, el Pròxim Orient i l'Amèrica Llatina també van experimentar augments notables respecte al 2011.
Crítiques a Espanya
La publicació de l'informe va coincidir amb el Dia d'Acció Global sobre la Despesa Militar. En aquest context, la Fundació per la Pau i una quarantena d'entitats més van criticar els 16.000 milions d'euros que l'estat espanyol destinarà aquest 2013 a despesa militar. "En un context de desmantellament de l'estat de benestar res justifica nous armaments que han generat un deute acumulat de 32.000 milions d'euros per als pròxims anys", deien en el seu comunicat. "No podem acceptar que quan les necessitats més bàsiques no estan cobertes per a tota la població dediquem 45,18 milions d'euros cada dia a la despesa militar".