Dinamarca alça una tanca per barrar el pas a la pesta porcina

BarcelonaAmb més porcs que habitants i una de les indústries càrnies més potents del món, a Dinamarca preocupa que el brot de pesta porcina africana recentment detectat a Europa entri al seu territori. Per evitar-ho, el govern ja ha iniciat els preparatius per construir una tanca d’1,5 metres que recorrerà gairebé tota la seva frontera amb Alemanya, l’únic país amb què delimita per via terrestre.

L’objectiu és aconseguir que els senglars, principals portadors de la malaltia, no passin al país escandinau. Però la decisió està sent fortament discutida pels sectors ambientalistes: argumenten que, a més de no servir per a res, la tanca impactarà en els altres animals salvatges que viuen a la zona. A més, a alguns també els amoïna que, més que als porcs, la mesura del govern conservador vagi dirigida als immigrants.

Detectada primer a Romania, Polònia i algun altre país de l’est europeu, la pesta porcina africana va arribar recentment a Bèlgica i manté en alerta tot el continent. No afecta els humans, però, en el cas dels porcs, és mortal i es contagia molt ràpidament. Encara no hi ha vacuna i, a més, es tracta d’un virus extremadament resistent que pot sobreviure durant molt de temps a través de carn contaminada o restes de femtes enganxades, per exemple, a les botes dels caçadors.

Amb unes 5.000 granges, el sector porcí danès suposa la meitat de les exportacions agrícoles del país. Si el virus penetra al seu territori, s’hauria de sacrificar una gran proporció d’animals i això comportaria pèrdues milionàries. “Calen mesures de prevenció, però alçar una barrera com aquesta és una idea nefasta”, critica Bo Hakansson, activista de la Societat Danesa per a la Conservació de la Natura (Danmarks Naturfredningsforening). “En primer lloc -destaca-, no evitarà que els senglars segueixin entrant a Dinamarca, a través de les carreteres, els rierols i els fiords que hi ha a la frontera”.

Amb un cost estimat d’uns 11 milions d’euros, el cert és que, tot i els seus gairebé 70 quilòmetres de longitud, la barrera danesa deixarà quinze trams oberts, cinc vies aquàtiques i alguns passatges per als agricultors, així que és molt possible que els senglars, que entre altres coses són bons nedadors, acabin creuant a Dinamarca igualment. Un dels punts de pas natural és el fiord de Flensburg, que fa de frontera entre els dos països i al voltant del qual viuen les poblacions de senglars.

Factors de propagació

A més, cal tenir en compte que el brot belga es va produir de manera aïllada i no per proximitat geogràfica amb Romania, de la qual cosa es dedueix que no el van importar els animals sinó les persones. “De moment a Alemanya el virus encara no ha arribat”, recorda Hakansson, que es pregunta per què, doncs, és tan important construir la tanca quan la infecció pot acabar entrant igualment “no per culpa dels senglars, sinó pels camions o altres causes humanes”.

La tanca, en canvi, sí que pot alterar l’hàbitat natural de moltes espècies, com cérvols, llops, llúdries o guineus que viuen en aquesta àrea i que solen migrar d’un país a l’altre. És per això que quinze organitzacions ecologistes daneses i alemanyes han demanat formalment a la Comissió Europea que revisi el pla del govern per comprovar si està en conflicte amb les directives comunitàries sobre la protecció de la natura.

Però, més enllà dels raonaments ambientals, a Dinamarca el tancament de fronteres ha sigut sempre un tema sensible i carregat d’un fort simbolisme. No s’ha d’oblidar que porta anys sent la proposta estrella del Partit del Poble Danès, euroescèptic i antiimmigració.

Pressió de la ultradreta

Aquesta formació, segona força al Parlament danès des de les eleccions del 2015, no forma part del govern conservador, però sí que li dona suport extern al Parlament. No és estrany, doncs, que des de l’esquerra s’interpreti tanta pressa per construir la polèmica barrera com una manera subtil per part del govern de picar l’ullet als seus aliats.