Les eleccions decidiran com serà el Suprem del pròxim mig segle

WashingtonEl resultat de la lluita entre Hillary Clinton i Donald Trump decidirà no només el destí de la Casa Blanca sinó també el del Tribunal Suprem dels Estats Units durant les pròximes dècades. Un triomf de la candidata demòcrata podria posar fi a una era de majoria conservadora a la més alta instància judicial del país que ha durat 45 anys, és a dir, des que el president Richard Nixon, republicà, va nomenar quatre jutges.

Les decisions del Tribunal Suprem són determinants en la legislació del país i, per tant, en la vida diària dels nord-americans. Algunes de les seves històriques sentències, per exemple, van posar punt final a injustícies com la segregació racial a les escoles (Brown contra el Consell d’Educació, 1954) o van legalitzar l’avortament (Roe contra Wade, 1973) i el matrimoni homosexual (Obergefell contra Hodges, 2015).

És per això que la mort inesperada del jutge Antonin Scalia, el magistrat més important de l’ala conservadora del Suprem, al febrer, va convertir el nomenament del seu substitut en un batalla entre demòcrates i republicans i en un dels temes més importants d’aquesta campanya presidencial. De fet, el futur president podria escollir fins a tres o quatre jutges en els pròxims anys, si es té en compte l’edat d’alguns dels membres del tribunal -els seus mandats són indefinits i poden mantenir la seva posició fins a la mort si és que no decideixen jubilar-se.

Un precedent “perillós”

De moment, els republicans, que tenen el control del Senat, han bloquejat el candidat del president Barack Obama a ocupar el seient de Scalia, ja que consideren que el futur inquilí de la Casa Blanca és qui hauria d’elegir el nou jutge. La seva decisió, segons la demòcrata Dianne Feinstein, senadora de Califòrnia, crea un precedent “perillós”, ja que “amenaça el sistema judicial” del país. “La Constitució és clara. El president és qui escull els jutges del Suprem. El Senat té el poder d’aconsellar i ratificar l’opció del president”, afirma Ed Fallone, professor de dret de la Universitat Marquette.

Així, la forta polarització de la política nord-americana és present també al Suprem, que, a l’espera del substitut de Scalia, té quatre jutges progressistes i quatre jutges conservadors. Tant la campanya de Clinton com la de Trump han subratllat la importància de l’elecció presidencial per al futur del tribunal per persuadir els seus votants.

Les últimes enquestes -que encara no recullen l’impacte que pot tenir la reobertura de la investigació de l’FBI dels correus de l’exsecretària d’Estat- donen un avantatge de quatre punts a la candidata demòcrata. Una part de l’electorat republicà, i votants indecisos, es resisteixen a Trump.

Tot i així, alguns confessen que, finalment, votaran pel magnat immobiliari novaiorquès perquè creuen que el canvi ideològic a l’alta instància judicial és més important que la presidència dels Estats Units. Per als republicans, el tribunal podria posar fi a les esperances dels conservadors de restringir l’avortament o d’evitar que els defensors del control d’armes matisin la Segona Esmena de la Constitució nord-americana, que empara el dret de qualsevol ciutadà nord-americà de portar armes de foc.

Conscient d’això, en l’últim debat presidencial, Trump va afirmar que nomenarà jutges conservadors que podrien revocar la legalització de l’avortament i defensaran la Segona Esmena. I, per tant, va afegir, els estats serien els que decidirien si és legal avortar.

Cap a un tribunal més progressista

Les victòries de candidats demòcrates en quatre de les últimes sis eleccions presidencials i la possible de Hillary Clinton el 8 de novembre podria canviar el curs del Suprem, de la mateixa manera que ho va fer la llarga presidència del demòcrata Franklin D. Roosevelt als anys 40.

Tanmateix, els últims anys hem vist com dos jutges de l’ala conservadora, Anthony Kennedy i John Roberts, s’han mostrat més moderats i s’han unit als jutges progressistes en alguns casos. I, per tant, han començat a canviar el rumb del Suprem. Amb el seu vot, van evitar un cop fatal a la llei sanitària impulsada per Obama, van permetre el dret al matrimoni a les parelles homosexuals o van impedir lleis contra els immigrants sense papers com la llei d’Arizona del 2010.

Els demòcrates aspiren a un canvi, després de mig segle, que impedeixi la regressió d’alguns drets adquirits abans de l’inici de la majoria conservadora al Tribunal Suprem, com, per exemple, la legalització de l’avortament. I també que obri la porta a recuperar-ne alguns de perduts: com la protecció del dret de vot de les minories racials, establerta el 1965 i que una sentència va eliminar l’any passat. També esperen que els futurs jutges tombin la decisió del cas de Citizens United, que va permetre a companyies i sindicats fer contribucions a les campanyes electorals a través dels comitès coneguts com Super PACs.

Si Clinton guanya la presidència, però, la batalla pel domini del Suprem no s’haurà acabat. Alguns senadors republicans, com el texà Ted Cruz, ha assegurat que seguirà bloquejant les nominacions de jutges progressistes. Però els demòcrates esperen en aquestes eleccions recuperar la majoria del Senat que van perdre fa dos anys per impedir aquesta obstrucció dels republicans.

El Senat bloqueja el substitut del jutge conservador Antonin Scalia, mort a principis d’aquest any

La mort inesperada del jutge del Tribunal Suprem Antonin Scalia el 13 del febrer va provocar una batalla entre el Senat i la Casa Blanca. L’oposició republicana, que controla la cambra alta, va assegurar llavors que no ratificaria el substitut de Scalia que nomenés el president, que és qui té la potestat per elegir els magistrats de l’alt tribunal. Els republicans van recórrer a l’argument insòlit que, com que era any electoral, Barack Obama no podia nomenar ningú i que calia esperar que ho fes el guanyador de les eleccions presidencials del 8 de novembre.

Tot i així, Barack Obama ho va intentar i va apostar al març per presentar un jutge moderat, Merrick Garland. No va tenir èxit. El Senat no ha volgut ni debatre la seva proposta.

Els republicans volen impedir que els jutges conservadors deixin de ser majoria. Sense el jutge Scalia, el Tribunal Suprem, format per nou magistrats, s’ha quedat en vuit -quatre de l’ala conservadora i quatre de la progressista-. D’altra banda, Scalia -nomenat pel president Ronald Reagan el 1986- era considerat la veu dels conservadors i un dels defensors de la doctrina de l’“originalisme”, que sosté que el text de la Constitució és immutable i no està subjecte a interpretacions “modernes”.