14/11/2015

Un malson encara pitjor que després de ‘Charlie Hebdo’

3 min
Agents de policia a l’exterior d’un restaurant que va ser atacat ahir a la nit a París.

BarcelonaParís va reviure ahir a la nit encara amb més cruesa la psicosi que es va escampar durant les hores -i els dies- posteriors als atemptats del mes de gener dirigits contra la redacció del Charlie Hebdo i contra un supermercat kosher de la capital. Aleshores, els germans Chérif i Saïd Kouachi van assaltar la seu del setmanari satíric i van disparar indiscriminadament contra tots els periodistes,dibuixants i col·laboradors que estaven reunits preparant l’edició periòdica. En total, 12 morts i 11 ferits. Entre ells, els dibuixants Cabu i Charb, dues de les ànimes del setmanari.

Els atacants van aconseguir fugir i van desencadenar una persecució policial sense precedents a París i tota la regió que envolta la capital francesa. Dos dies després van ser localitzats en un magatzem d’un polígon industrial prop de París, gairebé al mateix moment que un tercer home, Amedy Coulibaly, armat fins a les dents, es feia fort a l’interior d’un supermercat kosher de París amb una vintena d’ostatges.

Els assalts de les forces especials de la policia contra el magatzem i el supermercat kohser van ser pràcticament al mateix temps, a mitja tarda. En tots dos casos van resultar morts els atacants que havien actuat, segons van declarar als testimonis i, fins i tot, a algun mitjà de comunicació, en nom de l’organització jihadista Estat Islàmic (EI), la que ha escampat els seus tentacles en una àmplia zona entre Síria i l’Iraq.

Els atacs de París al gener van desencadenar una onada de solidaritat i denúncia contra l’extremisme entre els francesos, que van sortir al carrer a mobilitzar-se. Ben pocs precedents s’han viscut al país de manifestacions tan massives a la capital i les principals ciutats del país com les que es van fer sota el lema “ Je suis Charlie ”, un clam global contra els atemptats.

Guerra contra el terrorisme

El primer ministre francès, Manuel Valls, va assegurar aleshores que França es declarava en guerra “contra el terrorisme, el jihadisme i l’islamisme radical”, i va anunciar un reforçament de les mesures de seguretat, amb un desplegament extraordinari de l’exèrcit inclòs, per fer front a l’amenaça de nous atemptats.

A partir dels atemptats de París, França va decidir incrementar la vigilància per fer front a la radicalització dins del país i va donar poders especials a les forces de seguretat per controlar els individus sospitosos de convertir-se en terroristes i atacar el seu propi país.

Més enllà d’això, el president francès, François Hollande, va ordenar també incrementar les operacions contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. Un augment de la pressió contra els jihadistes que va arribar al punt màxim a finals de l’estiu, quan es van dur a terme els primers atacs directes contra posicions de l’EI. Tot plegat en coordinació amb les forces de la coalició liderada pels Estats Units. “El caos sirià ha de trobar una solució global”, va assegurar aleshores el president Hollande, que va afirmar que el seu país actuava “en legítima defensa” davant l’amenaça que representaven els jihadistes.

Fa pocs dies, després de la irrupció de Rússia a Síria per donar suport al règim de Baixar al-Assad, el vaixell insígnia de l’armada francesa, el portaavions Charles de Gaulle, va ser destinat al golf Pèrsic per participar en l’operació militar francesa contra l’EI. Una organització jihadista que, tot i les ofensives de la coalició internacional, ha aconseguit mantenir el desafiament sobre el terreny.

stats