Guerra de retrats a Veneçuela
La polarització impera als carrers de Caracas, on la crisi econòmica es deixa sentir amb força
CaracasLa cèntrica plaça Bolívar de Caracas s’ha convertit en un museu a l’aire lliure a la capital veneçolana. En peu, nombrosos cartells amb la imatge d’Hugo Chávez i del mateix Libertador que els vianants esquiven sense parar-hi cap atenció. Són els retrats gegants que el nou president de l’Assemblea Nacional (AN), l’opositor Henry Ramos Allup, va ordenar treure de l’edifici parlamentari i que l’alcalde chavista de Caracas va decidir col·locar en aquest punt neuràlgic.
“Aquest Ramos Allup hauria de vigilar les formes. És una falta de respecte al poble. Si volen guerra, els en donarem”, assegura enfurismat Pablo Altuve, un home d’edat que s’atura davant dels cartells a honrar els seus ídols. Mentre alguns celebren a les xarxes socials amb entusiasme el gest de Ramos Allup, d’altres ho consideren una imprudència. “Amb la tensa situació que hi ha al país, cal tenir més delicadesa política”, assenyala el Víctor, un jove que es declara opositor.
“Pengin això als lavabos o portin-l’hi a la viuda”, demana el nou president de l’Assemblea Nacional als funcionaris en un vídeo que ja és viral. El chavisme ha utilitzat aquest “acte de menyspreu” per atacar l’oposició i homenatjar les forces armades -una peça clau per al govern-, que han denunciat com a “ultratge” les formes a l’hora de retirar la iconografia chavista.
L’anomenada guerra dels retrats centra el debat a Veneçuela i desvia l’atenció de la principal preocupació de la societat: la greu crisi econòmica que pateix el país, com lamenten els opositors. Amb un 60% d’escassetat i un 250% d’inflació en l’últim any, la pujada de gener ha aguditzat els problemes d’abastiment. Pels carrers de la capital les cues són més llargues del que és habitual i molts han desistit i no volen perdre més temps. “Aquest mes ens quedem amb el que tenim a la nevera”, indica Rosa Altuve, mestressa de casa.
Un pla d’“emergència nacional”
El president Nicolás Maduro ha maniobrat per recuperar la iniciativa política i dimarts els oficialistes presentaran al Parlament un pla econòmic “d’emergència nacional” per reactivar la producció, així com la recomposició del govern anunciada dimecres. “Una revolució governant, per donar més poder al poble” va ser l’emblema del dirigent bolivarià per donar a conèixer un gabinet anquilosat: un augment de l’administració (de 28 a 32 càrrecs), un reforçament de l’ala més radical al capdavant de l’aparell productiu del país i el mateix nivell de militarització.
Per al politòleg Emilio Nouel, la renovació ministerial és “tan sols un enrocament”, ja que manté 14 membres de l’anterior executiu. A més, “prioritza la visió econòmica més anacrònica i desbaratada del chavisme”, indica l’analista en declaracions a l’ARA en referència al nomenament com a vicepresident econòmic de Luis Salas, un “inexpert” professor universitari conegut pels seus estudis en defensa de la “guerra econòmica”, que és un dels desencadenants de la crisi del país. La repartició de carteres també manté les tradicionals quotes de poder amb la presència de vuit militars, tot i la promesa de Nicolás Maduro de retornar els uniformats a les casernes.
Resistència a entregar el poder
El chavisme mira de regenerar-se i a la vegada es resisteix a entregar el poder a l’Assemblea Nacional, mentre que l’oposició es prepara per desfer els obstacles que Maduro va interposar al desembre a través de la llei habilitant. En la primera sessió de la nova cambra dimecres passat, la majoria opositora va obrir una investigació sobre la designació de 13 magistrats del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) afins al chavisme, aprovada per la majoria oficialista el mes passat. També han plantejat derogar la reforma de la llei del Banc Central que fixa que la junta directiva de l’institut emissor és nomenada directament pel president de la República.
Tanmateix, la trava més gran a l’avenç democràtic continua sent el procés d’impugnació obert pel Suprem a tres diputats opositors, a qui la plataforma opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD) va investir en la primera sessió parlamentària tot i trobar-se sota mesures cautelars. Un acte que els oficialistes titllen de “desacatament” i pel qual han demanat al TSJ la “nul·litat” de qualsevol mesura aprovada per la nova Assemblea Nacional i la “prohibició de publicar-la a la Gaceta Oficial ”. El nou secretari de l’Assemblea, l’opositor Enrique Martínez, va insistir ahir que “desacatament seria no escoltar la voluntat del poble, ja que el sufragi està per sobre de qualsevol altra consideració”, i va justificar que “els diputats tenen immunitat parlamentària una vegada proclamats després de les eleccions”, segons estableix la Constitució.
La presa de possessió dels tres diputats ha provocat el primer conflicte de poders, entre el legislatiu i el judicial. “La confrontació és inevitable, tot és qüestió de temps. Però sembla que ells [els opositors] l’estan accelerant”, va advertir l’oficialista Diosdado Cabello, expresident de l’hemicicle. El xoc de trens entre les forces i els poders de l’estat ha disparat la incertesa entre la població davant una possible paràlisi política.
Els reptes econòmics de Maduro
El president Maduro sap que ha de fer canvis en política econòmica, però el seu full de ruta deixa moltes incògnites. El líder bolivarià va posar de manifest la voluntat de centrar esforços a reactivar la producció amb la creació de cinc nous ministeris en el camp de l’economia, l’agricultura i la pesca. Entre d’altres, el d’Agricultura Urbana, tan sorprenent com “sense sentit”, segons alguns analistes locals.
D’altra banda, Maduro ha col·locat al capdavant de l’aparell econòmic dos personatges amb visions contraposades: Luis Salas, ministre d’Economia Productiva, defensor de la versió més ortodoxa, i Jesús Faría, de Comerç Exterior, un pragmàtic partidari de modificar la política canviària. A més, manté dos militars al capdavant de carteres productives. Un reguitzell de “contradiccions”, segons l’oposició, que posen en dubte la regeneració del chavisme, que en l’últim mes s’ha submergit en un delicat debat intern sobre un nou pla econòmic que es debatrà a l’Assemblea dimarts. Maduro presentarà la memòria i els comptes de l’últim any dijous. Una setmana de reptes per a l’oficialisme en matèria econòmica.