BarcelonaL’emblema presidencial de Giorgio Napolitano ja no oneja des d’ahir al palau del Quirinal, cosa que anuncia un període de “seu vacant” a la presidència d’Itàlia que el primer ministre, Matteo Renzi, vol tancar immediatament per evitar que el país entri de nou en la incertesa política.
Exhaust i ancià, Napolitano, de 89 anys, va renunciar oficialment ahir a la presidència de la República, un càrrec que va revalidar el 2013 i que va acceptar a contracor, quan el Parlament va ser incapaç de trobar-li un substitut. Ara s’obre un període sobre el qual plana el que va passar en aquella ocasió i que, si no se soluciona aviat, seria vist com un nou exemple d’indecisió política, el segon a l’àrea mediterrània de la Unió Europea després del cas grec. La presidència temporal d’Itàlia recau, per mandat constitucional, en el president del Senat, el magistrat anti-Màfia Pietro Grasso, mentre que la convocatòria de la sessió conjunta que elegirà el nou cap d’estat és competència de la presidenta de la cambra baixa, la periodista Laura Boldrini.
Boldrini haurà de convocar en les pròximes dues setmanes els 1.009 grans electors, entre diputats, senadors, representants de la regions i senadors vitalicis -entre aquests últims Napolitano- perquè votin per un candidat mitjançant el temut vot secret. Temut perquè en aquestes ocasions és quan surten a la llum els anomenats en l’argot polític com a franctiradors, integrants d’una determinada força política que voten el contrari del que han dit.
El primer ministre assegura tenir els números de part seva i va “apostar”, en les seves pròpies paraules, que Itàlia tindrà un nou president de la República a la quarta votació i que el seu partit donarà “un sol candidat” socialdemòcrata.
En les últimes setmanes, la premsa italiana ha especulat sobre possibles candidats, com l’excomissària europea Emma Bonino, tot i que les seves opcions podrien ser nul·les després que hagi anunciat que ha de sotmetre’s a un tractament de quimioteràpia. Altres noms que sonen són els de la senadora Anna Finocchiaro, el professor i expresident Giuliano Amato o el també ex primer ministre i expresident de la Comissió Europea Romano Prodi.