La justícia noruega avala l’extracció de petroli a l’Àrtic

BarcelonaEl govern noruec ha guanyat el pols a les ONG ambientalistes i podrà continuar fomentant l’explotació de petroli al mar de Barentsz, al bell mig del cercle polar àrtic. Així ho va decidir ahir un tribunal d’Oslo que ha avalat el pla de l’executiu noruec de permetre a 13 empreses petrolieres internacionals continuar amb les extraccions.

La resolució encara es pot recórrer però, d’entrada, desestima les demandes d’ONG com Greenpeace i Nature and Youth -l’organització ecologista més gran de Noruega-, que argumentaven que l’executiu violava els Acords del Clima de París. Un tractat que, curiosament, Noruega va signar abans que cap altre país industrialitzat.

El tribunal també ha considerat que Noruega respecta l’article 112 de la seva carta magna -que les ONG deien que es vulnerava- i que garanteix el dret a un medi ambient sa i segur a les futures generacions del país. A més, considera que aquest article, que no s’havia invocat mai abans en un tribunal, no s’aplica a l’estranger i que, per tant, l’estat noruec no és responsable de les emissions de CO 2 causades pels hidrocarburs que exporta a altres països.

A més de donar la raó a l’executiu, la sentència condemna les ONG demandants a pagar les costes del judici, que ascendeixen a 580.000 corones noruegues (uns 59.400 euros). La decisió rebutja també l’anul·lació de la concessió de llicències a les petrolieres i considera que l’estat ha posat en marxa totes les mesures mediambientals exigides per llei al país.

Greenpeace continua considerant que la decisió contravé els Acords de París, la legislació noruega i l’opinió dels experts. “És molt trist que el tribunal ignori la perspectiva global dels desafiaments climàtics i que obligui les organitzacions a pagar les costes. És un senyal desafortunat per a altres persones o grups que puguin pensar a portar afers mediambientals a la justícia”, va declarar ahir a la televisió pública noruega Truls Gulowsen, líder de Greenpeace al país escandinau.

Un negoci massa lucratiu

Segons dades oficials de l’any 2016, el gas i el petroli suposen el 47% de totes les exportacions de Noruega: uns 37.400 milions d’euros. Un negoci massa atractiu per deixar-lo escapar. Noruega produeix el 2% de la demanda mundial de cru i és el principal exportador de petroli i de gas a l’Europa occidental.

Les zones d’extracció al mar de Barentsz estan dividides en parts semblants entre Rússia i Noruega segons un acord de l’any 2010 entre els governs dels dos països. Es tracta d’una superfície d’uns 175.000 km( 2) -el 12% de la superfície total d’aquest mar- que va motivar disputes entre els dos estats durant quaranta anys.

Les reserves de cru que s’estima que hi ha a l’àrea són enormes. El mes d’abril passat un estudi va calcular en uns 10.000 milions de barrils les reserves de petroli al mar de Barentsz, que sumades als 10.000 ja detectats suposarien uns ingressos d’uns 97.000 milions d’euros. Els recursos no descoberts a la zona podrien suposar el 49% de les reserves del país, superant les que es calcula que hi ha al mar del Nord (24%) i al mar de Noruega (27%).

Entre les companyies beneficiades per les explotacions a l’Àrtic hi ha la petroliera noruega Statoil, controlada per l’estat. A més, les reserves de cru són propietat de l’estat i els beneficis es dipositen al fons de pensions del govern, el fons sobirà més gran del món.