L’altra guerra d’Ucraïna, la dels voluntaris

KíevAl departament de traumatologia de l’Hospital Militar de Kíev no queda cap llit lliure. Acaba d’arribar un avió amb els ferits procedents de Debàltseve i l’activitat és intensa. Pels passadissos circulen lliteres i cadires de rodes, amb pacients coberts per les bates verdes dels infermers. “Tenim sobretot traumatismes provocats per les explosions, per la metralla, moltes fractures i desgraciadament moltes amputacions”, explica un metge que no té temps d’aturar-se a donar més detalls. Però les fitxes mèdiques ho corroboren: en aquest moment, hi ha 30 pacients que esperen una pròtesi.

Des que va començar el conflicte ara fa deu mesos, el nombre de soldats ferits al front s’eleva a 3.500. Entre aquests soldats hi ha Mikhaïl Dubina, també conegut com el Llop, testimoni de la caiguda de l’aeroport de Donetsk. Formava part de les unitats que enviaven per recollir els ferits, però una explosió li va destrossar el turmell. “No van deixar de disparar ni un segon, van deixar el nostre cotxe completament perforat”, recorda. Haurà de passar almenys tres mesos al llit abans de tornar a caminar, i abans de tornar al front. “Hi tornaré perquè no puc permetre que el que està passant allà pugui arribar fins aquí”, explica. També diu que ho farà malgrat que no sempre està d’acord amb les decisions del comandament. “Quan vam arribar a l’estació meteorològica de l’aeroport hi havia 13 ferits per evacuar i tres soldats que encara aguantaven drets. I l’ordre que van rebre va ser resistir, però no tenien armes ni municions. No tenien cap possibilitat de sobreviure”, denuncia.

Entre els llits de l’hospital s’hi passeja Katerina Oljovik, una voluntària que va deixant al seu pas una alenada d’aire fresc. Somriu, bromeja i camina contornejant els malucs. No és ni molt guapa ni molt jove, però es fa veure: porta unes ungles falses llarguíssimes i les pestanyes carregades de rímel. “Des que sóc aquí, em sento molt més guapa. Crec que és per tot l’amor que rebo. I per totes les mirades que em llancen”, bromeja. La Katerina porta alegria, però la seva tasca no s’acaba aquí. Els metges li fan saber el que necessiten i ella organitza col·lectes a través de Facebook. “Sense voluntaris, l’hospital no funcionaria. Els metges són molt bons, excepcionals. Però falten diners, medicaments. I la via oficial per obtenir moltes d’aquestes coses és massa lenta”, explica. Ella és un dels molts ciutadans que ajuden a l’hospital desinteressadament.

Disposats a arribar fins al final

També l’exèrcit es nodreix de voluntaris. Es calcula que actualment al front hi ha uns 50.000 homes, una quarta part dels quals estan integrats en els batallons de voluntaris. “Tenen un paper molt important perquè estan molt motivats, perquè estan disposats a anar als llocs més perillosos, per arribar fins al final. I això crea bon ambient i empeny els altres a tirar endavant”, explica l’expert militar Aleksei Arestovitx. Però aquests batallons tenen els seus límits, no sempre estan ben entrenats i no disposen d’armament pesant. “Juntament amb les forces regulars, fan un bon equip”, opina. Però no tots estan disposats a lluitar. Des que el govern va anunciar una nova mobilització al gener, molts fan de tot per no rebre la carta certificada que els envia al front. Canvien d’adreça, de telèfon, demanen a la feina que els acomiadin i els paguin en negre. “Aquesta guerra no és la meva, és la guerra de la gent de l’est. Són ells els que haurien de lluitar per alliberar la seva terra”, es justifica el Roman, un jove de 30 anys que no vol donar el cognom.

Hi ha un altre exèrcit de voluntaris que està ajudant a sobreviure el milió de persones que han fugit de la guerra i tracten de refer la seva vida en altres ciutats. Lesia Litninova va començar a ajudar els desplaçats des del seu apartament. “Quan algú et tira per la borda, has d’aprendre a nedar. I això es el que vaig fer”, explica. Ara té a la seva disposició una fàbrica desafectada que un conegut li lloga per una hrívnia (0,03 euros) a l’any. El seu fill petit, de tan sols 9 mesos, té aquí el seu bressol, envoltat de bosses plenes de roba i sacs de menjar. Quan la mare està ocupada, passa de braç en braç, de voluntari en voluntari. De fet, a la Centúria dels Voluntaris n’hi treballen uns 50. Recullen les donacions dels ciutadans a través d’una finestra, les trien i les distribueixen en funció de les necessitats. En els últims tres mesos han ajudat 20.000 famílies. Davant la pregunta de si reben ajudes del govern, la resposta de Litninova és clara: “Ha, ha, ha!”

Però també se’ls presenten situacions difícils. La Yarina, per exemple, no sempre té ganes d’ajudar tothom: “Em quedo de pedra. Vénen a demanar ajut i encara defensen els separatistes. Per a mi és massa”.