L’esquerra prokurda estén la mà al govern per tornar al procés de pau

Istanbul“Van matar cinc-centes persones, en van detenir dues mil, van cremar els boscos... Per als nostres, ha sigut fruit d’un xantatge”, diu Faysal Sariyildiz, diputat electe de la formació prokurda i d’esquerres Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Es refereix a la victòria per majoria absoluta dels islamistes a les eleccions legislatives de diumenge passat. Malgrat el dolor i la lleugera davallada de vots, l’HDP, amb 59 escons, ja ha estès la mà al nou govern per reprendre el procés de pau kurd.

“La nova legislatura hauria de portar una iniciativa basada en la solució, la negociació i el diàleg”, enunciava un comunicat postelectoral de l’HDP i altres organitzacions pròximes al moviment kurd.

“El govern turc està compromès amb la pau. En aquest punt, la lluita armada no tan sols és il·legítima, sinó que està obsoleta. El PKK hauria d’acceptar el fet que la política, i no la violència, és la resposta”, explica a l’ARA un funcionari governamental turc, parlant des de l’anonimat.

Una de les lectures del resultat electoral és que el retorn a les armes de les milícies kurdes del PKK al juliol ha danyat l’HDP perquè se’l relaciona amb la guerrilla. A Diyarbakir, la ciutat kurda més important i escenari de durs combats entre militants kurds i forces de seguretat turques, l’AKP, el partit del president Recep Tayyip Erdogan, va pujar del 14% de suport a les generals de juny al 22% aquest novembre. Tot i defensar els drets dels kurds, alguns han retornat el vot al partit de govern perquè s’acabin els aldarulls.

Redreçar el camí

El prometedor procés de pau, encetat el 2013, veia el seu moment àlgid fa nou mesos, quan l’AKP i l’HDP van firmar un full de ruta cap a la resolució. Erdogan va rebutjar-lo. El juliol el PKK va anunciar la fi de l’alto el foc unilateral i va acusar Ankara de desinterès en la pau. Poc després, el PKK va matar dos policies i va acusar l’AKP d’afavorir la matança de 33 activistes a mans de l’Estat Islàmic. En resposta, Erdogan va congelar el procés.

En tres mesos han mort dotzenes de civils -la majoria a mans de la policia- i centenars d’uniformats i militants en enfrontaments al sud-est kurd, on s’han viscut setges angoixants. Per al primer ministre, Ahmet Davutoglu, “eradicar el terrorisme” és una prioritat. Per als seus oponents, la ruptura del procés de pau va ser motivada per una estratègia de tensió i xantatge de cara als comicis.

“Per tenir èxit en les converses de pau, és vital que se segueixin dues vies separades tot i que interdependents: avançar en drets democràtics i un acord de pau amb el PKK”, escrivien aquesta setmana els analistes de l’International Crisis Group Nigar Göksel i Berkay Mandiraci. “Els drets poden, amb el temps, disminuir el suport a la lluita armada entre la població nacionalista kurda”, afegien.

Reformar la Constitució

En un hipotètic nou escenari de negociacions, falta per aclarir tant el rol de l’empresonat líder del PKK, Abdullah Öcalan, com el que tindrà ara l’HDP, acusat de “traïdor” per Erdogan perquè es va negar a donar suport a la presidència executiva que ell vol instaurar. En aquest sentit, tots els partits de l’hemicicle han anunciat la seva predisposició a refer la Constitució, escrita pels colpistes l’any 1982. Però només l’AKP vol introduir canvis en el sistema presidencial.

I tenint en compte que l’AKP s’ha quedat a 13 escons de poder convocar un referèndum sobre una reforma constitucional, la formació necessitarà els altres partits per portar la proposta a sufragi. Això podria lligar la resolució política del conflicte kurd a la voluntat de reformar la carta magna. Un inconvenient més: el 57% de turcs, segons una enquesta recent de l’empresa Ipsos, no estan disposats a aprovar la presidència executiva que desitja Erdogan.