Màxima tensió postelectoral a Veneçuela

Barcelona."Ha arribat l'hora de les definicions a Veneçuela!", va etzibar ahir Nicolás Maduro durant un acte del govern. El president electe de Veneçuela va decidir continuar per la via de la confrontació després que ahir a la matinada milers d'opositors inundessin els carrers de les grans ciutats del país per protestar contra el "frau electoral" i exigir un recompte de vots. Responien a la crida que va fer dilluns el líder de l'oposició, Henrique Capriles, després d'un resultat molt ajustat (l'últim recompte dóna una diferència de 272.865 vots).

La decisió del Consell Nacional Electoral (CNE) de Veneçuela de proclamar Maduro president ha escalfat encara més l'ambient postelectoral a Veneçuela. La fiscal general, Luisa Ortega Díaz, va informar ahir que les protestes opositores havien deixat un balanç de set morts, 61 ferits i fins a 135 detinguts presumptament per estar implicats en actes violents. A aquests últims està previst que se'ls jutgi avui i se'ls podria arribar a imputar per delictes d'"instigació a l'odi, desobediència de les lleis i rebel·lió civil".

"La nostra petició està en el marc de la Constitució i les lleis, i en democràcia és un dret del poble revisar una elecció", va reiterar ahir Capriles per Twitter, tot i que cridava a evitar les actituds violentes. "Que ningú caigui en provocacions. Aquesta lluita és ferma però pacífica. A nosaltres ens interessa que regni la pau. A l'il·legítim [referint-se a Maduro], no", va dir als seus seguidors.

"S'omplen la boca de paraules de pau però el que busquen a mitjà termini és un clima de total inestabilitat que els permeti aconseguir el poder de manera violenta", explicava ahir per telèfon Zuleika Matamoros, militant d'un sector crític dins del chavisme a qui havien informat de la mort d'un company a l'estat de Táchira, a tocar de la frontera amb Colòmbia, i estava intentant confirmar la defunció.

El president de Bolívia, Evo Morales, va alimentar ahir la teoria i va denunciar que els Estats Units preparaven un "cop d'estat" a Veneçuela. Maduro, però, es va anticipar i va declarar "derrotat el cop d'estat amb el poble i les forces armades".

Tancs al carrer

L'estat ha respost als actes de violència tancant la policia a les casernes i cedint a les Forces Armades Bolivarianes el control del país fins al 20 d'abril, un dia després de la investidura de Maduro. La majoria de seus del CNE, l'ens que ha atorgat la victòria a Maduro tot i haver fet un recompte parcial, del 54% dels vots, es despertaven ahir sota un fort control de les forces de l'ordre. I al centre de Caracas els tancs havien sortit al carrer.

"No permetré la marxa de demà [avui] al centre de Caracas -va respondre ahir Maduro-. [Prometo] mà dura contra el feixisme [...]. Que em derroquin si volen". Amb tot plegat, l'oposició va canviar els plans i va anul·lar les mobilitzacions previstes per a avui. "Demà no ens mobilitzarem, i demano als meus seguidors que es quedin a casa. Qui surti li estarà fent el joc al govern", va dir Capriles.

Pel professor de polítiques de la Universitat Central de Veneçuela Rodolfo Magallanes, aquesta escalada de tensió respon només a una situació transitòria. "La situació s'estabilitzarà aviat. El sentiment de la majoria de la població és que les diferències s'han de resoldre de manera pacífica. A més, l'oposició no ha fet cap denúncia concreta per deslegitimitzar el resultat electoral", assenyala. En canvi, Yorelis Acosta, sociòloga especialitzada en mobilitzacions ciutadanes, considera el contrari: "Hi ha molta tensió. La probabilitat de passar de la protesta a la violència és molt alta. Caldrà estar molt atents a com es desenvolupa la protesta opositora al CNE".

La patronal crida a la calma

La principal patronal de Veneçuela, Fedecámaras, va fer una crida ahir a tota la població a la "conciliació" i a "mantenir el comportament cívic en un país dividit en dues meitats". Maduro, però, va insistir que només "Capriles és el responsable de les morts" i n'haurà de respondre davant la Constitució.