La sonda Juno entra a l'òrbita de Júpiter
La NASA torna a fer història en completar amb èxit l'arribada de la nau, propulsada amb energia solar, al planeta més gran del Sistema Solar
Barcelona"Ja hi som. Ho hem aconseguit. Hem conquerit Júpiter". Amb aquest entusiasme ha anunciat el cap d'aquesta operació de la NASA, Scott Bolton, l'arribada de la sonda Juno al planeta més gran del sistema solar. A les 3.53 hores GMT (les 5.53 hores de la matinada a Catalunya i les 23.53 a la costa est dels Estats Units, on encara era 4 de juliol, el seu Dia de la Independència), la NASA ha tornat a fer història en aconseguir que la Juno, propulsada amb energia solar, hagi entrat a l'òrbita de Júpiter.
Després d'un viatge de prop de cinc anys des que es va enlairar a Florida l'agost del 2011, aquesta nau no tripulada, de la mida d'una pista de bàsquet, va arribar ahir, dilluns, al planeta gasós i va aconseguir entrar en la seva òrbita amb una arriscada maniobra en què va engegar el motor durant 35 minuts. Qualsevol errada hauria enviat la sonda més enllà de Júpiter, incapaç d'acomplir una missió d'1.000 milions de dòlars.
La potent gravetat de Júpiter ha impulsat la sonda a una velocitat inèdita al voltant dels 265.000 km/h, tot un rècord per a un objecte creat per éssers humans. Fins ara, la velocitat més alta de la qual es tenia constància l'havien assolit les missions Helios 1 i Helios 2 dutes a terme a mitjans dels anys 70 amb la finalitat de saber més coses sobre el Sol. En el seu punt de més proximitat a l'estrella havien arribat a una velocitat al voltant dels 253.000 km/h. Per fer-se'n una idea més clara, la velocitat assolida per la nau Juno avui suposa 100 cops la d'una bala, informa Miquel Bernis.
La Juno ja havia fet història al gener, quan es va convertir en la nau propulsada per energia solar que ha arribat més lluny en l'espai, a uns 793 milions de quilòmetres de distància del Sol.
L'operació d'inserció en l'òrbita de Júpiter el va seguir l'equip de la NASA des del Laboratori de Propulsió a Pasadena, Califòrnia, on la franja horària de l'oest marcava encara les 20.53. "És l'únic moment en què m'ha estat igual passar el 4 de juliol tancat en una habitació sense finestres", feia broma Scott Bolton. "El Dia de la Independència sempre és una festa, però avui tenim un altre motiu de celebració: hem arribat a Júpiter", deia també l'administrador de la NASA, Charlie Bolden.
Durant els propers 20 mesos, Juno farà 37 voltes a l'òrbita de Júpiter amb l'objectiu de recopilar dades que permetin desxifrar els primers moments del Sistema Solar i l'evolució del seu planeta més gran. Serà la segona nau que orbita Júpiter, després de la Galileo, que va orbitar durant 8 anys aquest planeta des del 1995, però s'espera que les imatges que la Juno pugui captar –a partir del mes d'agost– ajudin a desxifrar encara molts enigmes més.
Completar l'òrbita de Júpiter, per on circulen també les seves 67 llunes, requereix 14 dies. S'espera que Juno trigui almenys dos mesos a aconseguir una bona posició per començar a prendre imatges del que hi ha més enllà dels espessos núvols que envolten aquest planeta gasós. La sonda buscarà proves sobre la densitat interna del planeta i la quantitat d'aigua a l'atmosfera, per poder calcular com de lluny del Sol es va formar.
Els orígens de Júpiter van afectar l'evolució i el posicionament de la resta de planetes del Sistema Solar, com ara la Terra, que es va ubicar en una posició que hi va permetre la vida. "La pregunta que m'he fet tota la vida i que espero poder respondre és: com hem arribat aquí?", va dir Bolton.
La immensa força gravitatòria de Júpiter, amb els seus camps magnètics, també permet mantenir molts asteroides i cometes allunyats de la Terra i de l'interior del Sistema Solar.
Però el risc no ha desaparegut encara per la Juno, ja que en el seu passeig per l'òrbita de Júpiter s'acostarà fins als 4.800 quilòmetres dels núvols més alts del planeta, a prop dels seus cinturons de radiació. L'equip tecnològic de la nau està protegit per una vota de titani de 180 quilograms, però, tot i així, la radiació a la qual serà exposada pot ser massa elevada.
Un cop hagi completat les 37 voltes a l'òrbita de Júpiter, el febrer del 2018, la nau s'endinsarà en l'atmosfera per estavellar-se contra el planeta i vaporitzar-se, tal com va fer també la nau Galileo el 2003.
La missió Galileo va permetre descobrir els forts vents de Júpiter i va determinar que els seus anells es van formar a partir de partícules de pols que arribaven de les llunes properes. Però Juno orbitarà per primer cop els pols de Júpiter i proporcionarà noves dades sobre el nucli, la composició i el camp magnètic d'aquest enorme planeta gasós, que podria contenir fins a mil cops el volum de la Terra.
La missió ajudarà a entendre millor la formació dels planetes gegants, gasosos i exteriors, que són els situats més enllà del cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Donat que està format principalment d'heli i hidrogen, els mateixos gasos dels quals componen el Sol, els científics creuen que Júpiter va ser probablement el primer planeta a formar-se.