El mal negoci dels cultivadors d’opi a Mèxic

Técpan De Galeana (mèxic)Gilberto té una mirada cansada i una pistola de 9 mil·límetres amagada a la seva esquena. Ha viscut tota la vida a la Sierra de Guerrero, al sud-oest de Mèxic. Aquí la boira profusa de la muntanya, a 3.500 metres sobre el nivell del mar, descobreix pins centenaris per on campa el jaguar i s’oculten els cotitzats camps de rosella, d’on s’extreu la goma d’opi. Com ell, més de 150.000 persones de 1.200 comunitats de la regió viuen d’aquest negoci, entre el foc creuat dels grups criminals que volen controlar la zona i les fumigacions aèries de l’exèrcit per acabar amb el cultiu d’enervants.

“No només fumiguen els camps, també l’aigua, la fauna i les nostres cases, s’ho carreguen tot”, explica Gilberto, que es queixa que l’única resposta del govern mexicà sigui la repressiva. Com ell i els seus veïns, viure a la Sierra és sinònim de no tenir hospitals ni escoles i de viure aïllats en l’època de pluges, que dura gairebé tres mesos. Els únics camins per moure’s per l’orografia de la serra són els que creen les furgonetes dels llenyataires que espolien la zona de fusta i que donen pas a més camps d’opi, que poden arribar a les tres hectàrees d’extensió.

Guerrero no és només l’estat més pobre i violent del país, on la capital de l’entitat, Acapulco, ha esdevingut la quarta ciutat més perillosa del món, sinó que és també l’epicentre de l’Amèrica Llatina pel que fa a la producció d’opi, que serveix posteriorment per sintetitzar l’heroïna. El seu consum s’ha disparat els últims anys als Estats Units per la regularització dels medicaments opiacis, com la codeïna, l’hidrocodona i l’oxicodona. La restricció de les receptes d’analgèsics narcòtics l’any 2014, generalment per alleugerir un dolor crònic, va deixar milions de nord-americans enganxats a aquests fàrmacs però sense cap altra opció i això va fer que molts s’aboquessin al consum d’heroïna.

Amb aquest teló de fons d’oferta i demanda d’heroïna al país veí, es va produir la desaparició dels 43 estudiants de l’escola d’Ayotzinapa, el 26 de setembre del 2014 a Iguala. La teoria més consolidada dels fets, segons experts internacionals, és que els joves, inconscientment, es van endur un autobús que portava paquets d’heroïna amagats en compartiments secrets, cosa que va provocar que la policia local els perseguís i després els segrestés. Gairebé el 50% d’aquesta droga que arriba als Estats Units prové de Mèxic, segons l’agència antidroga dels EUA, i representa un negoci de 13.000 milions de dòlars a l’any.

“Aquí hi ha cinc càrtels disputant-se el control de la Sierra, però nosaltres, al Filo Mayor, ens hem organitzat per evitar que entrin”, explica un ramader amb un walkie-talkie a la faixa, que afegeix que l’autoorganització dels cultivadors de rosella ha sigut clau per evitar les desaparicions i per prendre el control de les rutes d’accés a la muntanya als narcotraficants. L’autonomia en la seguretat d’aquests pastors, reconvertits fa dècades a la bulbífera, ha permès que negociïn col·lectivament els preus amb els compradors.

Desfasament econòmic

Per cada hectàrea un camperol pot arribar a treure 20 quilograms de goma, a uns 500 euros el quilo de benefici net. Amb cinc quilos d’opi se n’obté un d’heroïna, que a l’engròs es ven a 70.000 euros als EUA. Quan el quilo arriba al petit distribuïdor, aquest l’adultera amb altres substàncies i en multiplica el volum per quatre o per cinc, de manera que arriba als 300.000 euros de valor.

Els paràmetres de negociació amb els narcotraficants depenen dels pesticides, abonaments i reg que s’hagin invertit en el màxim de dues collites a l’any i de la quantitat de jornalers que hagin recollit la preuada saba. Tot i així, no tots els cultivadors estan organitzats i molts acaben morts o desplaçats pels sicaris del crim organitzat, ja sigui perquè els roben o perquè es cobren a sang el préstec per una sembrada malmesa per les fumigacions de l’exèrcit.

Davant la violència agreujada, molts camperols del Filo Mayor volen deixar el negoci o almenys combinar-lo amb una activitat lícita, un reclam que ha fet seu l’alcalde de Técpan de Galeana, Leopoldo Soberanis. Aquest empresari de fruites i verdures vol que a la Sierra s’introdueixi el negoci de l’ecoturisme i la mineria per donar alternatives als pobladors locals. Una transformació que alguns cultivadors accepten tímidament sabent que no donarà els mateixos beneficis que l’opi, però que almenys no els deixarà en la situació que es va viure a la localitat de Lindavista fa un any, on els narcos van desplaçar més de 170 persones.