Obama deixarà la presidència amb 40 presos a Guantánamo

WashingtonBarack Obama marxarà de la Casa Blanca sense complir la seva promesa de tancar la polèmica presó a la base nord-americana de Guantánamo, a Cuba. Tot i que el primer dia de la seva presidència en va ordenar el tancament, el Congrés, sota el control republicà des del 2010, i els governs de diversos estats ho han impedit. Per això, en els últims anys i mesos ha optat per reduir considerablement la població del centre penitenciari, de 240 -quan va jurar el càrrec de president el 2009- a 40 presos. Un objectiu aconseguit per mitjà del trasllat d’aquests presos a altres països.

Un dels últims serà el de quatre presos a l’Aràbia Saudita, segons la televisió Fox. Una altra vintena estan pendents d’anar a altres destins abans de l’inici de la presidència de Donald Trump. Obama ha seguit amb la seva estratègia malgrat l’oposició del seu successor.

Guantánamo va arribar a tenir gairebé 800 presos el 2003 un any després de la seva obertura, ordenada pel llavors president George W. Bush en resposta als atemptats de l’11 de setembre del 2001.

Trump la tornarà a omplir

Trump va expressar dimarts passat la seva oposició a la decisió del president Obama d’ordenar nous trasllats de presos de Guantánamo, als quals va definir com a “persones extremadament perilloses”. “No se’ls ha de permetre tornar al camp de batalla”, va dir a través del compte de Twitter. La Casa Blanca, però, va respondre que, malgrat les objeccions del magnat republicà, no aturaria les transferències.

D’altra banda, fa un mes i mig el magnat novaiorquès també va prometre no només que mantindrà oberta la presó sinó que també la tornarà a omplir de “paios dolents”. “Creieu-me, la tornarem a omplir!”, va tuitejar.

Els 40 presos que continuaran a Guantánamo estan a l’espera de judici o són considerats massa perillosos per traslladar-los o perquè quedin en llibertat, tot i que no es puguin presentar proves en contra seu perquè van ser obtingudes sota tortura. Els reclusos són considerats presoners de guerra, l’anomenada guerra del terror iniciada per Bush arran dels atacs de l’11-S. La legislació internacional permet tenir-los detinguts sense enjudiciar fins que s’acabi el conflicte, però el problema és que la lluita contra les xarxes terroristes podria durar anys -ja en porta més de quinze.

El govern d’Obama creu que la presó és utilitzada pels grups terroristes com a eina per reclutar persones per la seva causa i perjudica la relació dels EUA amb els seus aliats. “Quan queda clar que alguna cosa no funciona com s’esperava, quan no millora la nostra seguretat, hem de canviar de rumb”, va dir Obama durant un discurs a la Casa Blanca el febrer de l’any passat, després de presentar un pla al Congrés per tancar el centre penitenciari. “Fa molts anys que està clar que la presó de Guantánamo no afavoreix la nostra seguretat nacional sinó que la debilita, i no és només la meva opinió, és la dels experts, la de molts dins l’exèrcit”. Tot i això, els republicans, que tenen la majoria de les dues cambres legislatives, s’hi van oposar i diuen que alguns dels presoners traslladats a altres països han tornar a participar en actes terroristes.

Buidar la presó

Al principi, Obama volia traslladar tots els presos a diversos centres penitenciaris nord-americans. El Congrés i els governs dels estats que gestionen les presons van bloquejar el seu pla.

Durant el govern de Bush, uns 500 detinguts van ser alliberats o traslladats a altres països. Obama haurà fet el mateix amb uns 200 presoners més, i deixarà gairebé buida la presó. Però haurà sigut incapaç de tancar-la.