El priisme es juga el futur en les eleccions estatals de Mèxic

Tijuana (mèxic)El cas inconclús dels 43 estudiants d’Ayotzinapa, una mansió valorada en set milions de dòlars donada per constructors, les reformes controvertides i la fugida del narco Joaquín el Chapo Guzmán han sigut els escàndols més sonats que ha viscut Enrique Peña Nieto des que va assumir la presidència mexicana, el 2012, i que poden suposar una davallada electoral per al Partit Revolucionari Institucional (PRI) en les eleccions d’avui, en què està en joc el control territorial de gairebé la meitat de la república.

Més de 37 milions d’electors mexicans estan cridats a escollir 965 alcaldes, governadors i diputats locals en 12 estats federals. El PRI podria perdre en nou, en el que la premsa mexicana ja ha denominat l’“efecte Peña”. La popularitat del mandatari és la pitjor que ha tingut un president mexicà en 20 anys i això pot passar factura en estats com Zacatecas, Durango, Hidalgo i l’estratègic Veracruz, on el seu governador priista, Javier Duarte, s’ha enfonsat a base de malversacions i de casos de periodistes assassinats: 18 en cincs anys.

Crucial per a l’esquerra

La irrupció dels candidats independents i l’entrada amb força del partit Moviment de Regeneració Nacional (Morena), del líder de l’esquerra tradicional Andrés Manuel López Obrador, són dos dels factors que haurà d’afrontar el PRI i que li serviran de catalitzador per a les eleccions presidencials del 2018, per a les quals encara no hi cap aspirant priista perfilat per continuar amb el llegat de reformes que ha engegat Peña Nieto.

D’altra banda, també es votaran els candidats que formaran part de l’Assemblea Constituent de la Ciutat de Mèxic per a l’elaboració de la seva Constitució política, que eliminarà el seu estatus federal per convertir-se en un estat més el 2017, de manera que, en teoria, la capital tindrà més autonomia.

En aquest cas, el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), que governa la ciutat més gran del país, es juga l’extinció si no aconsegueix una majoria de representants i pot acabar xuclada per la formació de López Obrador, que es presentarà per tercer cop a les presidencials d’aquí dos anys.

Narcotràfic i corrupció

El narcotràfic i les acusacions de corrupció han sigut presents en els processos electorals, sobretot a Veracruz i Tamaulipas, els estats amb més presència del crim organitzat i on el bloqueig informatiu sobre tirotejos i desaparicions és més alarmant.

A Veracruz, per exemple, el candidat del PRI, Miguel Ángel Yunes, va acusar el seu cosí germà Héctor Yunes -candidat de la coalició opositora- de pertànyer a una xarxa de pederàstia internacional. A Tamaulipas, la infiltració dels càrtels de la droga en donacions ha arribat fins a les sotanes de l’arxidiòcesi mexicana, que ha mostrat preocupació per l’evident connivència de partits polítics i criminals. Hi ha candidats que declinen a l’últim moment ser-ho, per amenaces, i fins i tot hi ha poblacions on ni entren a fer campanya pel control territorial dels narcos.

Previsible frau electoral

Malgrat que a vegades Mèxic presumeixi d’una democràcia competitiva amb més de 10 partits registrats i la implicació creixent d’independents, l’Institut Nacional Electoral adverteix que en almenys cinc entitats federatives hi haurà violència i frau durant la jornada electoral.

Res de nou en uns comicis en què regnaran l’abstenció i el clientelisme dels grans partits, que amb recursos privats i públics sortiran avui a la caça i compra del vot. L’analista i expert en seguretat Edgardo Buscaglia informa que fins al 90% del finançament d’aquestes campanyes electorals és il·legal; la mare de totes les màfies que donen pas a les relacions de polítics i narcotraficants.