La crisi econòmica
La fe d'Hollande en el creixement no ha quallat davant el dogma de l'austeritat a Europa. En l'àmbit socioecònomic, una única victòria interna: un nou acord interprofessional que flexibilitza el rígid mercat de treball francès. Però una part de l'esquerra hi va votar en contra, trencant la infreqüent unitat que va permetre la victòria d'Hollande.
La guerra a Mali
La inesperada guerra empresa a Mali és l'única mesura que genera un consens gairebé unànime. El combat de l'exèrcit francès contra el jihadisme va aconseguir evitar la caiguda de Bamako, davant la indiferència dels seus aliats. L'únic contra: la ingerència en els afers africans, pròpia dels temps colonials, amb què Hollande havia promès acabar.
La igualtat social
La gran victòria d'Hollande haurà estat aprovar la llei que permet el matrimoni i l'adopció per als homosexuals. Però les considerables concessions al front ultraconservador que va omplir els carrers han deixat un regust amarg als partidaris de la llei. Una altra de les prioritats de François Hollande, els drets de la dona, segueix en standby .
La transparència política
Malgrat la primera impressió, l'escàndol provocat pel ministre evasor d'impostos ha estat ben gestionat per la presidència, que va obligar els ministres a fer públic el seu patrimoni i aprovarà abans de l'estiu una llei per garantir més transparència. A més, la primera mesura d'Hollande va ser abaixar-se el sou un 30%, tant a ell com als ministres.