Una reforma per a la presó més gran del món

WashingtonLa vida de Dorothy Gaines, una infermera de Mobile, Alabama, va fer un gir radical el 1993 quan la policia va trobar drogues al seu pis. La seva parella de llavors era un petit traficant. Tot i que Gaines va assegurar que ignorava la faceta criminal del seu xicot, va ser condemnada a 19 anys i set mesos de presó per conspiració de tràfic de drogues.

Més enllà dels dubtes sobre la seva culpabilitat, casos com el seu han fet que la societat nord-americana es pregunti cada cop més si els càstigs penals s’ajusten als crims. “Tenim gent a la presó que no hauria de ser-hi”, assegura la mateixa Gaines, que el 2000 va rebre un indult del president Bill Clinton i ara col·labora amb organitzacions com The Sentencing Project per aconseguir una reforma del sistema de justícia criminal nord-americà.

Els Estats Units tenen el 5% de la població mundial però compten amb el 20% dels presos del món, segons l’Institut d’Investigació de Política Criminal de Londres. La seva ràtio d’empresonament (698 presos per cada 100.000 habitants) és la més alta, en part, perquè les seves penes són més severes i desproporcionades -sobretot si s’observen les relacionades amb delictes menors no violents- en comparació amb altres països.

Guerra contra les drogues

Des del 1980 la població reclusa del país s’ha quadruplicat fins a arribar a 2,2 milions de persones a causa de penes més severes per delictes no violents. La guerra contra les drogues que va declarar el president nord-americà Richard Nixon a principis del 1970 és una de les causes principals de l’augment. Un auge que es va accelerar sota la presidència de Ronald Reagan, amb l’aprovació de lleis per destinar més recursos a les forces de seguretat.

Durant anys la lluita dura contra el crim era inqüestionable i una arma electoral dels polítics per obtenir vots. D’altra banda, l’increment de la despesa en presons va reduir les ajudes per a la reinserció dels presos a la societat nord-americana. Un 51,8% dels encarcerats que surten després de complir les seves penes tornen a la presó abans dels tres anys.

El fracàs de la inserció no és l’únic problema del sistema penitenciari dels Estats Units. Actualment les cel·les de les seves presons solen estar plenes de drogoaddictes, delinqüents per delictes menors o presos amb problemes psiquiàtrics.

Les xifres d’empresonament del país han generat consens entre els dos grans partits polítics en un moment de forta polarització. Tant legisladors republicans com demòcrates s’han mostrat a favor d’una reforma penal i de destinar més diners a programes de tractaments de desintoxicació o per a malalts mentals com a alternativa a la presó.

A principis d’aquest mes el departament de Justícia dels EUA va alliberar 6.000 presoners que complien penes per delictes de drogues no violents. La seva posada en llibertat s’ha fet enmig del debat sobre un projecte de llei bipartidista per reformar el sistema de sentències mínimes obligatòries.

Racisme i discriminació

L’anomenada guerra contra la droga i les lleis dures contra el crim van afectar especialment els afroamericans. Un de cada 15 ciutadans negres és a la presó. Aquesta xifra, per a molts experts com Michelle Alexander -autora del llibre The new Jim Crow: Mass incarceration in the age of colorblindness -, revela que el sistema de justícia criminal nord-americà té un biaix racista.

“Els homes afroamericans de comunitats pobres són el blanc de la policia des de ben joves, sovint abans que estiguin en edat de votar”, va explicar Alexander al portal Democracy Now. Per a ella situacions com la de Ferguson demostren que el sistema és discriminatori.

El president dels Estats Units, Barack Obama, vol que la reforma del sistema penal sigui un dels seus llegats. Per això la setmana passada va utilitzar el seu poder executiu per donar més ajudes en educació, formació i habitatge als presos que surten en llibertat. A més, va anunciar que eliminarà una casella en les sol·licituds de treball per a agències federals en la qual el sol·licitant ha d’indicar si té antecedents penals. Una iniciativa que ja han tirat endavant algunes grans empreses.